Un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i publicat al portal Science Direct mostra que una exposició elevada a la contaminació atmosfèrica durant la infància està associada a un risc més elevat de desenvolupar la síndrome metabòlica. Es tracta d’un conjunt de factors de risc entre els quals s’inclouen l’obesitat abdominal, la hipertensió arterial, les alteracions de la glucosa en sang i la dislipidèmia, que poden augmentar el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars en etapes posteriors de la vida.
Els investigadors van analitzar les dades recollides de 1.147 infants d’entre 6 i 11 anys de França, Grècia, Lituània, Noruega, l’estat espanyol i el Regne Unit entre el 2013 i el 2016, en el projecte HELIX. Els autors de l’estudi van estimar l’exposició al PM2.5 i al NO2 en diversos espais com la llar, l’escola o el carrer i van analitzar quina era la relació amb una puntuació de risc de síndrome metabòlica.
Els autors de l’estudi assenyalen que la contaminació atmosfèrica està relacionada amb diverses afectacions al cos humà, com ara la inflamació sistèmica, l’estrès oxidatiu i les alteracions en el metabolisme dels lípids, la regulació de la glucosa i el control de la pressió arterial. Una sèrie de patologies i afectacions que estan implicades en el procés de desenvolupament de la síndrome metabòlica. Martine Vrijheid, directora del programa Environment and Health over the Lifecourse d’ISGlobal, assenyala que els resultats de l’estudi “reforcen la necessitat de continuar reduint els nivells de contaminació atmosfèrica per protegir la salut cardiometabòlica infantil”.
Més risc a l’escola que a casa
A través de les dades i l’anàlisi que n’han fet, els investigadors van poder mostrar que la relació entre l’exposició a la contaminació i un risc de síndrome metabòlica era més alta a l’escola que a cas, un fet que porta els investigadors a assenyalar que els infants són “especialment vulnerables en l’entorn escolar”. En canvi, però, els autors de l’estudi destaquen que no van poder determinar associacions entre l’exposició a la contaminació i el risc de síndrome metabòlica durant els desplaçaments. Una associació que tampoc es trobava “amb l’exposició a curt termini durant els dies o la setmana previs a l’avaluació clínica, cosa que dona suport a la hipòtesi que els canvis metabòlics es desenvolupen gradualment amb el temps i no com a resposta a una exposició aguda”.
