Un nou estudi publicat al portal PLOS ONE assenyala que és poc probable que la radiació dels gossos de Txernòbil hagi provocat diferències genètiques en aquests animals. Matthew Breen, professor de Genètica Oncològica Comparada a la Universitat Estatal de Carolina del Nord, explica que han treballat “amb dues poblacions de gossos que, encara que estan separades per només 16 quilòmetres, o aproximadament 10 milles, són genèticament diferents” i que han intentat “determinar si l’exposició de baix nivell durant molts anys a toxines ambientals com la radiació, el plom, etcètera podria explicar algunes d’aquestes diferències”. Els científics van investigar dos grups de gossos, un de la ciutat de Txernòbil i un d’una població propera i van poder observar que no hi havia evidències de mutacions genètiques per radiació.
Els resultats de l’estudi
Els investigadors van buscar diferències a escala cromosòmica, en el genoma i els nucleòtids individuals. El grup de recerca buscava identificar possibles anomalies i evidències de mutacions acumulades a l’ADN de la línia germinal -els canvis a l’ADN que es produeixen en les cèl·lules reproductives i que són transmeses de pares a fills.
Malgrat els esforços dels investigadors no es va poder trobar cep evidència de mutació genètica causa per la radiació. Matthew Breen explica que “l’exposició a altes dosis de radiació pot introduir inestabilitat des del nivell cromosòmic cap avall. Encara que aquesta població de gossos està a 30 o més generacions de la que hi havia al desastre del 1986, és probable que les mutacions continuessin sent detectables si conferien un avantatge de supervivència als gossos originals, però no en trobem cap evidència en aquests gossos”.
Els investigadors, però, expliquen que no es pot descartar l’impacte de la radiació en els gossos que habiten la zona del desastre nuclear soviètic; i assenyalen que “és possible que els gossos que van sobreviure prou per reproduir-se ja tinguessin trets genètics que augmentessin la seva capacitat de supervivència. Així que potser hi va haver una pressió selectiva extrema al principi, i després els gossos de la central elèctrica simplement es van mantenir separats de la població de la ciutat”.
Una investigació que també pot servir als humans
Norman Kleiman, coautor i professor de ciències de la salut ambiental a l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Colúmbia, assenyalen que els resultats de l’estudi també poden servir per acabar d’aprofundir com impacta la radiació en els éssers humans. “Estudiar animals de companyia com aquests gossos ofereix una finestra als tipus de riscos adversos per a la salut que poden enfrontar les persones”, afegeix.
