Un nou estudi publicat al portal científic Science assenyala que la disminució de la població dels ossos polars està vinculada directament amb el desglaç. Els investigadors de la Universitat de Toronto Scarborough han desenvolupat un model bioenergètic que mostra que la disminució de la població d’ossos polars ve motivada per una falta d’energia per la manca d’aliments causada per temporades de caça més curtes provocades pel desglaç. Louise Archer, investigadora postdoctoral de la Universitat de Toronto Scarborough i autora principal de l’estudi, assenyala que “la pèrdua de gel marí significa que els ossos passen menys temps caçant foques i més temps dejunant a terra”. “Això afecta negativament l’equilibri energètic dels ossos, fet que porta a una reducció de la reproducció, de la supervivència dels cadells i, en última instància, a la disminució de la població”, afegeix.
Un impacte dràstic pels cadells
Els investigadors assenyalen que aquesta disminució de la població d’ossos polars també és conseqüència de la falta de supervivència dels cadells, una esperança de vida dels més joves que ve davallada per aquests períodes curts de caça. Que els ossos polars puguin caçar duran menys temps suposa que les mares produeixin menys llet, un fet que posa en perill la supervivència d’uns cadells que enfronten taxes de supervivència reduïdes durant el primer període de dejuni si no aconsegueixen guanyar prou pes.
L’estudi, però, alerta que la disminució també ve motivada per la falta de reproducció dels ossos polars. Les dades de seguiment mostren que la mida de les ventrades de cadells ha disminuït un 11% en comparació a fa 40 anys, un fet al qual se li ha de sumar que les mares passen més temps amb els seus cadells perquè aquesta falta d’aliment fa que no siguin prou forts per a sobreviure sols. “La supervivència dels cadells afecta directament la supervivència de la població”, sentencia Archer.
El model bioenergètic dels investigadors
Per arribar a aquestes conclusions els investigadors han desenvolupat un model bioenergètic que rastreja la quantitat d’energia que els ossos obtenen actualment de la caça de foques i la quantitat d’energia que necessiten per créixer i reproduir-se. L’estudi ha seguit el cicle de vida complet i l’ha comparat amb les dades de la població d’ossos d’entre 1979 i 2021 a la Badia de Hudson. Els resultats mostren que durant aquest període la població d’ossos polars va disminuir a gairebé la meitat i que la mida mitjana d’aquests animals també s’ha reduït.
