L’efecte del canvi climàtic és cada cop més evident arreu del món, tant per als humans, exposats a la pujada del nivell del mar i a grans desastres naturals, com, és clar, per als animals i les plantes. Entre tots ells, els qui estan patint més durament l’escalfament de la Terra són els qui viuen a les regions més fredes del planeta.
Els óssos polars, que depenen del gel per a la seva supervivència, són entre els qui estan patint més. Cacen, es desplacen, fan caus i es reprodueixen al gel i, com més aviat comença a fondre’s, menys temps tenen per a fer-ho. Això està fent que cada cop estiguin més prims i tinguin menys descendència, tal i com afirma un estudi publicat a la revista ‘Ecological Applications’ i liderat per la Universitat de Washington, als Estats Units.
Actualment, els óssos polars estan considerats una espècie “vulnerable” però encara no “amenaçada”, tot i que si la tendència continua com ara, les seves poblacions seran cada cop més petites a mesura que el seu hàbitat vagi desapareixent. L’estudi de com els afecta que el gel cada cop es fongui més ràpid, a més, també pot indicar com afecta o afectarà altres espècies en situacions semblants.
Els óssos polars estudiats viuen a la badia de Baffin, a l’oest de Grenlàndia, una zona de gel marí estacional on, a l’estiu, no n’hi ha i les aigües estan obertes. Comparant com era la seva vida als anys noranta i a la dècada actual, els científics s’han adonat que, entre 2009 i 2015, els óssos passaven 30 dies més cada any a terra ferma del que ho feien abans, esperant que hi torni a haver gel per poder caçar.
Això, és clar, té un efecte directe en la seva alimentació i, per tant, en la seva salut. Dels 352 óssos que es van examinar, ni tan sols cinquanta arribaven a poder ser considerats “grassos”. Així, amb la pèrdua de gel, aquests animals cada cop estan més prims i no acumulen les reserves de greix que necessiten per sobreviure a les llargues temporades que poden haver de passar sense menjar. A més, com a conseqüència d’això, cada cop tenen menys fills. Si abans una femella adulta sana tenia dos cadells, un número considerat “normal”, ara cada cop és més excepcional de veure.
La darrera vegada que es va fer un cens de la població d’óssos polars de la badia de Baffin va ser el 2013, quan n’hi havia més de 2.800. Els científics, però, creuen que un recompte ara demostraria que n’hi ha força menys. Aquesta necessitat d’aliment, a més de causar més morts al llarg de l’any per causes naturals i el naixement de menys animals, també és la causa que alguns óssos acabin dirigint-se a àrees habitades per humans, cosa que pot causar conflictes greus i la mort tant de persones com d’óssos.
La situació actual, a més, amb un canvi climàtic que no sembla que s’hagi de revertir ni aturar-se, almenys durant les properes dècades, deixa els óssos polars en una situació delicadíssima.
