Un equip internacional d’investigadors ha descobert un tipus de bateri resistent als antibiòtics que es va originar de manera natural a la pell dels eriçons. En una lluita contra un fong, i de manera semblant a com els medicaments indueixen el desenvolupament de resistències, aquest bacteri va fer-se més fort fins i tot abans de la invenció dels antibiòtics.
En un article publicat a ‘Nature’, els científics expliquen com va tenir lloc aquest procés fa uns 200 anys. Segons sembla, un fong que és força comú en els eriçons salvatges produeix antibiòtics naturals i que, a causa del contacte amb ells, uns Staphylococcus aureus hi van desenvolupar resistència.
Fina ara es pensava que aquest bacteri concret, anomenat mecC-MRSA, havia aparegut a causa de l’ús d’antibiòtics en el bestiar boví, ja que va ser en aquests animals on es va trobar per primera vegada. Així doncs, descobrir que l’origen va ser un procés natural que va tenir lloc fa dos segles va ser una gran sorpresa.
Aquest tipus de bacteris són responsables d’un 0,5% de les infeccions que pateixen els humans, i l’ús d’antibiòtics està fent que tant aquests com molts d’altres hi estiguin desenvolupant resistència, tornant-se més perillosos. El descobriment va començar amb una recerca per veure com d’estès estava aquest patogen a la natura. Els científics es van adonar que ho estava molt i que, en els eriçons en concret, era present en un 50% dels exemplars estudiats.
Aquesta proporció tan alta els va sorprendre i van continuar investigant en aquest sentit. Després d’examinar més de mil mostres d’aquest bacteri, van poder reconstruir una mena de línia temporal genètica que els va dur a l’origen d’aquesta variant resistent: els eriçons europeus a principis del segle XIX, és a dir, molt abans de l’aparició dels antibiòtics.
El procés és, curiosament, semblant a com es van descobrir aquests medicaments: els fongs de la pell dels eriçons eren del gènere Penicillium, l’origen del primer antibiòtic, i els bacteris hi van acabar desenvolupant resistència per poder continuar vivint.
Així doncs, si més no en aquest cas, l’origen del superbacteri no és responsabilitat de les persones. Això no vol dir, és clar, que no hi hagi molts més casos on sí que ho és i que no hem d’abaixar la guàrdia davant dels que podrien aparèixer en futur. Això, evidentment, també inclou fer un ús racional i correcte dels antibiòtics.
