Una nova recerca ha pogut descobrir què era l’estrany vidre de color fosc que es va trobar dins d’un crani d’una víctima d’una de les erupcions del Vesuvi l’any 79 després de Crist. Els investigadors assenyalen que aquest vidre és el cervell fossilitzat de la persona que va morir i assenyalen que el núvol de cendres causat per l’erupció del volcà hauria causat aquesta fossilització. Els investigadors expliquen que l’anàlisi de les propietats del vidre porten cap a aquesta conclusió, ja que els vidres necessiten unes condicions específiques per a formar-se -la seva forma líquida ha de refredar-se prou ràpid per a no cristal·litzar-se quan es torna sòlida-.
Per poder arribar a les conclusions el grup de recerca dirigit per Guido Giordano, de la Universitat de Roma Tre, va analitzar els fragments de vidre que es van extreure del crani i la medul·la espinal d’aquest individu mort a Herculà després d’una de les erupcions del Vesuvi i que es va trobar al llit del Collegium Augustalium de la localitat napolitana. Els investigadors van utilitzar imatges amb raigs X i microscòpia electrònica per poder assenyalar que les condicions per les quals aquest cervell es va convertir en vidre necessitaven un escalfament superior als 510 graus Celsius abans de refredar-se de forma dràstica.
El núvol de cendres, el motiu de convertir-se en vidre
Els autors de la investigació assenyalen que els fluxos piroclàstics -gasos, cendres i fragments de roques- de l’erupció que va acabar amb la ciutat d’Herculà no eren prou calents, ja que només es van assolir els 465 graus Celsius i es van refredar massa lent. L’equip de recerca explica que la cristal·lització d’aquest cervell s’hauria produït per culpa del núvol de cendres superescalfades que va eixir de l’erupció del volcà i hauria sobrepassat amb escreix els 510 graus abans de refredar-se quan el núvol va passar de llarg.
Els investigadors expliquen que els ossos del crani haurien protegit l’individu d’una descomposició tèrmica completa a causa de les altes temperatures provocades per l’erupció, motiu pel qual es va formar aquest vidre orgànic únic.
