Un equip d’arqueòlegs de l’Acadèmia Nacional de Ciències de la República d’Armènia i de la Universitat de Münster (Alemanya) ha anunciat el descobriment de les restes de l’aqüeducte romà més oriental que s’ha trobat mai, una prova de l’intent de l’emperador Trajà d’ampliar les fronteres de l’Imperi durant el segle II d.C. La troballa es va fer durant unes excavacions a la ciutat d’Artaxata, fundada al segle II a.C. pel rei Artaxes, conegut per haver acollit Anníbal Barca després de la seva derrota, precisament a mans romanes, a la batalla de Zama, que va marcar el final de la Segona Guerra Púnica.

Segons les investigacions publicades a la revista ‘Archäologischer Anzeiger’, les restes d’aquesta obra monumental mostren clarament que corresponen a un aqüeducte incomplet que va ser alçat per l’exèrcit imperial entre els anys 114 i 117, quan semblava que Artaxata esdevindria la capital de la província romana d’Armènia. Era el moment de màxima extensió territorial de l’Imperi Romà i, de fet, l’existència de la província va ser molt curta. Tot i això, l’existència d’aquest aqüeducte és una prova clara de la intenció de Trajà de convertir la ciutat en una urbs romana més, la ciutat més a l’est dels seus dominis. La mort de l’emperador, però, que va tenir lloc l’any 117, va aturar la construcció de l’aqüeducte ja que el seu successor, l’emperador Adrià, va tornar a convertir Armènia en un reialme tributari en comptes d’una província.

Les restes d'un dels pilars de l'aqüeducte | Artaxata Project
Les restes d’un dels pilars de l’aqüeducte | Artaxata Project

Una de les novetats d’aquest descobriment és la manera com es va examinar el terreny. Primer, tota l’antiga Artaxata es va examinar geomagnèticament, buscant qualsevol anomalia. La imatge va mostrar clarament una línia de punts, que va ser examinada mitjançant sondatges i que, finalment, es va reproduïr en 3D, i encara hi va haver algunes perforacions més que van demostrar l’existència de més pilars incomplets o destruïts que corresponien a un aqüeducte. Després, gràcies a un programa informàtic, van calcular el possible recorregut planificat de l’obra, tenint en compte les possibles fonts d’aigua i la seva destinació.

Nou comentari