Un nou estudi, dirigit per Allie Coonin, de la Universitat de Brown, publicat a la revista Geochemistry, Geophysics, Geosystems mostra la curiosa relació que existeix entre el desglaç de l’Antàrtida i els volcans; i és que aquesta fosa gradual del gel antàrtic pot augmentar la quantitat i la mida de les erupcions subglacials al continent blanc. L’estudi ha fet un total de 4.000 simulacions per ordinador on s’estudien com afecta aquesta pèrdua de gel als volcans soterrats. Aquest desglaç fa que la pressió que les capes de gel exerceixen sobre les cambres magmàtiques sota la superfície acabi minvant i que el magma comprimit s’acabi expandit i generi un augment de la pressió que s’exerceix sobre les parets de la cambra magmàtica i es provoqui una erupció. Un canvi en les pressions que és clau per a l’erupció
Segons informa la revista Eos de l’American Geophysical Union (AGU), en aquestes cambres magmàtiques hi ha una gran quantitat de gasos volàtils que, en situacions normals, es dissolen al magma. Quan el magma es refreda i la pressió es redueix aquests gasos s’obren pas augmentant la pressió sobre la cambra magmàtica. Aquest augment de la pressió fa que el gel fos acceleri l’erupció dels volcans subglacials.
Un procés lent i, a vegades, invisible
Aquestes erupcions de volcans subglacials solen ser invisibles en trobar-se soterrades per les capes de gel, però el seu impacte sí que pot ser palpable a simple vista en augmentar la fusió del gel a les profunditats antàrtiques i que debilita la capa de gel més propera a la superfície, creant un autèntic cicle de retroalimentació entre el desglaç i les erupcions volcàniques.
Aquest desglaç i alimentació dels volcans no és un procés que es formi del dia a la nit, de fet l’equip d’investigadors subratlla que aquest cicle es desenvolupa durant centenars d’anys; un motiu pel qual pot seguir ocorrent fins i tot quan la Terra ha aconseguit reduir i mitigar l’impacte de l’escalfament global.
