Els núvols de cendres emeses durant l’erupció d’un volcà antàrtic podrien afectar el trànsit aeri en amplies zones de l’hemisferi sud, segons un estudi realitzat per un equip d’investigadors de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC ( ICTJA-CSIC) i el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS).
El treball ha analitzat per primera vegada a través de simulacions el possible impacte i els patrons de dispersió de les cendres procedents del volcà de l’Illa Decepció que tindrien el potencial d’arribar fins a latituds tropicals. La investigació, publicada a la revista Scientific Reports, mostra que els volcans de l’Antàrtida poden suposar una amenaça més gran del que es creia fins ara.
Les simulacions de dispersió de cendres efectuades pels autors de l’estudi han tingut en compte diferents escenaris meteorològics i característiques eruptives. “Els models ens indiquen que les cendres de les erupcions volcàniques en altes latituds de l’hemisferi sud, com en el cas d’Illa Decepció, podrien envoltar el planeta, afectant una gran part de la costa atlàntica d’Amèrica del Sud, Sud-àfrica i Oceania “, explica la investigadora Adelina Geyer de l’ICTJA-CSIC.
La dispersió de les partícules volcàniques podria tenir un impacte significatiu en la seguretat aèria de l’hemisferi austral. Segons les simulacions realitzades, la presència de cendres volcàniques en l’atmosfera se situaria, en determinades circumstàncies, per sobre dels límits de seguretat establerts, afectant a les rutes aèries domèstiques i internacionals de Sud-àfrica i també als vols que connecten Àfrica amb Sud-Amèrica i Austràlia.
“L’estudi subratlla la necessitat de continuar amb la investigació a la zona per determinar la possibilitat d’una nova erupció a l’Illa Decepció i ampliar l’avaluació dels perills associats a d’altres volcans actius del continent antàrtic, ja que, com en el cas d’Illa Decepció, cada vegada hi ha més activitat científica i turística a la zona “, indica Adelina Geyer.
Les simulacions s’han realitzat en el supercomputador MareNostrum 3 amb el model meteorològic i de dispersió atmosfèrica NMMB-MONARCH-ASH del BSC-CNS a escales regional i global, prenent com a referència l’erupció ocorreguda a l’ Illa Decepció l’any 1970. Un dels objectius de l’estudi és incrementar la consciència sobre la necessitat de realitzar avaluacions específiques de riscos per gestionar millor el trànsit aeri en cas d’una erupció. Diversos episodis volcànics ocorreguts en els últims anys, incloent Eyjafjallajökull (Islàndia, 2010), Grímsvötn (Islàndia, 2010) i Cordón Caulle (Xile, 2010) han generat grans pèrdues econòmiques per a una part del sector aeronàutic.
Illa Decepció: un dels volcans més actius de l’Antàrtida
De les desenes de volcans ubicats a l’Antàrtida, com a mínim nou (Berlín, Illa Buckle, Illa Decepció, Mont Erebus, Mont Hudson, Melbourne, Illa Pingüí, Takahe i Les Pléiades) se sap que són actius i cinc d’ells han registrat una activitat volcànica freqüent en temps històrics. El volcà de l’Illa Decepció, situat a l’estret de Bransfield, és un dels més actius de la regió, amb diverses desenes d’erupcions en els últims 10.000 anys.
Des del segle XIX, el volcà de l’Illa Decepció ha tingut períodes d’alta activitat, seguits de dècades d’inactivitat. Els episodis d’agitació registrats en els anys 1992, 1999 i 2014-2015 demostren que el sistema volcànic encara està actiu. Durant les erupcions explosives més recents ocorregudes el 1967, el 1969 i el 1970, la caiguda de cendres va afectar a les bases científiques que operaven a l’illa en aquell moment.
Adelina Geyer coordina actualment el projecte POSVOLDEC, un estudi interdisciplinari amb l’objectiu de caracteritzar l’estat actual del sistema magmàtic del volcà d’Illa Decepció.
