Un equip internacional de 35 institucions d’arreu del món, entre les quals la Universitat Pompeu Fabra, ha completat el primer atles cel·lular d’un primat no humà. Publicat a la revista ‘Nature’, aquest atles és un avenç que podria conduir a grans millores en el tractament de diverses malalties que afecten els humans, com ara algunes de neurològiques o, també, l’obesitat.
Una fita amb un petit segell català
La participació catalana en aquest gran projecte ha estat dirigida per Pura Muñoz-Cánoves, catedràtica del Departament de Medicina i Ciències de la Salut de la UPF i també professora ICREA, CIBERNED i del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovascular. Ella mateixa, en un comunicat, explica com l’estudi serà una “referència fonamental” en aquest àmbit de la recerca i “molt útil” en propers estudis en tot tipus de primats, inclosos nosaltres.
Muñoz-Cànoves agraeix l’esforç “extraordinari” dels seus col·legues a la Xina, generant un atles de més d’un milió de cèl·lules de 45 teixits de Macaca fascicularis o macaco menjacrancs, en un treball que pot ser fonamental en alguns àmbits de la recerca i en molts estudis de primats, inclosos els humans, ajudant a entendre la nostra pròpia naturalesa.
Cosins llunyans
Els primats no humans, com ara els macacos, són les espècies més properes a nosaltres en l’arbre evolutiu. Cartografiant el transcriptoma dels macacos a nivell unicel·lular, els científics disposen d’una base de dades enorme que poden utilitzar en camps tan diversos com el desenvolupament de mètodes de diagnòstic i tractament de malalties, l’avaluació de l’eficàcia de fàrmacs, l’anàlisi de l’evolució cel·lular en diverses espècies o també per examinar les funcions cognitives avançades del cervell.
Un salt endavant en la investigació de moltes malalties
Aquest mapeig, per exemple, ha permès que l’equip identifiqués els tipus de cèl·lules que poden contribuir a malalties humanes o fer que els individus hi siguin més suceptibles. En la Covid-19, la major manifestació és la pneumònia a causa de la infecció d’un petit grup de cèl·lules del pulmó. En els macacos, però, també s’han identificat cèl·lules d’altres teixits susceptibles de ser infectades, permetent entendre on buscar sjgnes de Covid.
A més, aquesta fita també ha ajudat a identificar quines cèl·lules metabolitzen les calories del greix, permetent compendre alguns factors que contribueixen a l’obesitat. De la mateixa manera, també es podrien identificar les cèl·lules que regulen els circuits neuronals del cervell, mostrant possibles tractaments per a malalties neurològiques.
Múltiples aplicacions
Així doncs, l’estudi omple un buit de coneixement molt important i és “un ric recurs de dades” que serà una “referència molt important” en camps com l’evolució de les espècies, la ciència del cervell, el desenvolupament de fàrmacs i els estudis preclínics, segons explica al mateix comunicat el doctor Miguel A. Esteban, de la Universitat de Jilin i els Instituts de Biomedicina i Salut de Guangzhou, a la Xina. Aquest atles serà especialment valuós per comprendre teixits que, en humans, no s’han perfilat a nivell de cèl·lula.
La mateixa Pura Muñoz-Cànoves i també l’investigador sènior del CNIC Joan Isern expliquen que, per exemple, el múscul esquelètic podrà ser estudiat molt més a fons que fins ara, fent comparacions adaptatives entre espècies i predint la susceptibilitat a algunes malalties.
Una proesa possible gràcies a la tecnologia
Fent servir una plataforma de seqüenciació de biblioteques unicel·lulars anomenada DNBelab C4, es va poder completar el transcriptoma unicel·lular de 45 teixits i òrgans de macacos, identificant 1,14 milions de dades unicel·lulars i 113 tipus de cèl·lules principals. Aquests tipus d’estudis només són possibles gràcies a aquests avenços en seqüenciació avançada, i transformaran la nostra comprensió de les funcions dels teixits i els òrgans a nivell cel·lular.
