La higiene bucodental i les afectacions que ataquen les dents humanes són motius de preocupació i d’inversió econòmica. Quan una peça dental cau pel seu mal estat, per un cop o per qualsevol altra circumstància es genera un problema, estètic, econòmic i de salut. Les peces perdudes se solen canviar per peces de titani i ceràmica que simulen la dent, un procés costós.
Per primera vegada científics britànics han estat capaços de fer créixer una dent humana dins d’un laboratori, un fet que pot canviar per complet el món i el sector econòmic que hi ha al voltant de la salut bucodental. La recerca, feta per un equip del King’s College London, en col·laboració amb l’Imperial College, ha utilitzat un material biomimètic per poder fer créixer aquesta dent, ja que permet que les cèl·lules es comuniquin entre elles, com ho farien dins de la nostra boca, i activin els processos de creixement. “Desenvolupem aquest material per replicar l’entorn que envolta les cèl·lules del cos, conegut com a matriu. Això va permetre que, en introduir les cèl·lules cultivades, aquestes poguessin enviar senyals entre si per iniciar el procés de formació de la dent”, explica Xuechen Zhang, de la Facultat d’Odontologia, Ciències Orals i Craneofacials del King’s College de Londres.
Imitar l’entorn cel·lular
Per poder aconseguir que aquesta dent creixi des d’un laboratori els investigadors van haver de recrear l’entorn cel·lular en el qual les dents es desenvolupen a l’úter per poder tornar a iniciar el procés de creixement. Per fer-ho els investigadors van dissenyar una matriu artificial en la qual s’alliberaven senyals de forma progressiva. Durant aquest procés les cèl·lules mare es van començar a diferenciar -la diferenciació cel·lular és el procés durant el qual les cèl·lules joves, immadures (no especialitzades) adopten les característiques individuals i assoleixen la seva forma i funció madures (especialitzades)- en cèl·lules dentals, posant la primera pedra d’una dentadura cultivada en un laboratori.
“Les dents cultivades en laboratori es regenerarien de forma natural, integrant-se a la mandíbula com a dents reals. Serien més forts, més duradors i sense risc de rebuig, oferint una solució més duradora i biològicament compatible que els empastaments o implants”, sentencia Xuechen Zhang
