La revista ‘Science’ ens duu la història sorprenent d’un home que sabia com de perillós era el SARS-CoV-2 el gener de 2020 i que es va enfrontar a un gran dilema moral i a problemes professionals per poder alertar el món com més aviat millor. Tot va començar quan Thijs Kuiken, un patòleg veterinari de la Universitat Erasme de Rotterdam (Països Baixos), va rebre un manuscrit enviat a la revista ‘The Lancet’ perquè el revisés en 48 hores.
L’estudi, d’investigadors de la Universitat de Hong Kong, contenia informació preocupant: una família sencera s’havia infectat del virus, aleshores conegut com a 2019-nCoV, després d’un viatge a Wuhan, però cap no havia visitat el mercat que es considerava el focus de la infecció. Després que la família tornés a casa, a més, un altre parent que no havia anat de viatge amb ells també va emmalaltir. Així doncs, aquell treball indicava clarament que la Covid-19 era transmissible entre humans, i no només això: descrivia dos casos asimptomàtics i un amb símptomes atípics, indicant que s’estaven infradiagnosticant casos i que el virus era capaç de propagar-se en silenci.
Kuiken estava molt preocupat i creia que calia informar el món com més aviat millor, però s’hi jugava la seva reputació: els revisors de manuscrits per a revistes científiques tenen prohibit compartir-ne la informació passi el que passi. Vint anys abans, però, havia treballat en un dels equips que va identificar el coronavirus responsable del SARS i, per tant, sabia com de perillós podia ser un patogen com aquest. En posar-se en contacte amb ‘The Lancet’, la revista li va dir que els autors de l’estudi podien, i de fet els animaven, a compartir els seus resultats amb les autoritats competents. El problema, però, és que el govern xinès ho havia d’autoritzar i ho faria, com a molt aviat, al cap de tres dies.
Kuiken va demanar consell a un company amb qui havia treballat i que també estava preocupat perquè les revistes podien estar retenint informació en comptes de passar-la directament a l’Organització Mundial de la Salut. Això va ser, justament, el que li va recomanar que fes, i Kuiken va contactar amb Maria van Kerkhove, cap tècnica del Programa d’Emergències Sanitàries de l’OMS, que es va mostrar molt interessada en l’estudi de la Universitat de Hong Kong. Kuiken li va prometre que li enviaria l’estudi l’endemà al matí si el govern xinès encara no l’havia fet públic, i va informar la seva cap a la Universitat Erasme, que li va donar suport. Finalment, a les 7:58 del matí, va enviar a Kerkhove un resum detallat de l’estudi, poques hores abans que la Xina donés la confirmació oficial que la Covid-19 es podia transmetre entre persones.
Segurament no sabrem mai si l’anunci de la Xina va accelerar-se gràcies a Kuiken. Van Kerkhove no ha volgut confirmar si l’OMS va posar-se en contacte amb les autoritats del país per pressionar-les, però reconeix que aquell estudi va ser un element importantíssim en les accions que va emprendre l’organització aquell mateix gener i que està agraïda a Kuiken per haver estat valent i haver contactat amb ella. Pel que fa als científics de Hong Kong, el líder de l’equip, el doctor Yuen, afirma que les autoritats xineses van ser molt receptives als seus descobriments i que van prendre mesures immediatament quan els va informar. De fet, tres dies després de l’anunci que la Covid-19 podia transmetre’s entre humans, es va posar Wuhan en quarantena, tot i que ja era massa tard per al món.
L’estudi va ser publicat a ‘The Lancet’ l’endemà, el 23 de gener de 2024. Des d’aleshores, moltes revistes i centres de recerca han signat un manifest prometent, entre d’altres coses, que posaran a disposició de l’OMS de manera immediata els treballs que rebin per a publicar. Pel que fa a Kuiken, no va ser castigat per les seves accions, tot i que va haver de buscar una escletxa entre les normes de la comunitat científica en un cas que, com es va poder veure, podia tenir conseqüències devastadores.
