D’ençà que van ser domesticats a partir dels llops, els músculs facials dels gossos han evolucionat fins a diferenciar-se molt dels seus parents. Segons un estudi presentat a la conferència Experimental Biology 2022 a Filadèlfia (Estats Units), i de què s’ha fet ressò la cadena nord-americana NBC, les cares d’aquests animals de companyia es podrien haver adaptat per dur-se millor amb les persones i, en definitiva, agradar-nos més.
Així, els gossos tenen moltes més fibres musculars de contracció ràpida que no pas els llops, i els investigadors creuen que això els serveix per comunicar millor el que senten als seus amos.
Recerca anterior
Aquesta investigació ha estat duta a terme pel mateix equip, liderat per l’antropòloga biològica Anne Burrows de la Universitat Duquesne, que el 2019 va descobrir una altra diferència evolutiva amb els llops, un múscul sobre els ulls, que els gossos fan servir per fer-los semblar més grossos i entendrir les persones.
A l’estudi que ens ocupa, l’examen dels músculs facials dels gossos i dels llops ha demostrat que, si els primers tenen entre un 66% i un 95% de fibres musculars de reacció ràpida, els segons només en tenen, de mitjana, un 25%. Així doncs, és molt clar que, malgrat el seu parentiu proper, els gossos i els llops mouen la cara d’una manera molt diferent, amb els primers fent-ho d’una manera més semblant a les persones.
Tipus de músculs
De fet, els músculs de tots els mamífers estan fets de milions de fibres d’una proteïna anomenada miosina, i cada múscul està composat de fibres de contracció ràpida, que es mouen depressa però es cansen ràpid; i fibres de contracció lenta, que es mouen més a poc a poc però triguen molt més a cansar-se.
En el cas de la cara dels humans, l’abundància de fibres de contracció ràpida permeten expressar pensaments o emocions en un moment però durant poca estona, per exemple. I podria ser que els gossos haguessin evolucionat per adaptar-se a aquesta mateixa eina de comunicació amb els humans.
