La patata s’ha tornat en gairebé un aliment indispensable per a la humanitat. Les múltiples formes de cuinar-la i les seves propietats fan que sigui d’extrema importància. Un nou estudi -liderat per un equip d’investigadors de l’Institut de Genòmica Agrícola de Shenzhen, a la Xina- publicat a la revista científica Cell ha reconstruït l’arbre genealògic de la patata i assenyala que aquest tubercle, un dels aliments més consumits del món, té un 40% de material genètic provinent del tomàquet mentre que la resta del seu ‘ADN’ recau en l’Etuberosum, un conjunt de tres espècies que venen de Xile i que tenen moltes semblances, però que no produeixen el tubercle. És a dir, l’arbre genealògic de la patata és derivat dels llinatges Etuberosum i Tomato fa aproximadament 9 milions d’anys.
En total, els investigadors han analitzat un total de 450 genomes de patates i assenyalen que els resultats de la seva investigació mostren que la patat és un aliment sorgit a través de la hibridació, de fa milers d’anys, entre diverses espècies i qüestiona que la seva evolució es basés en una sèrie de mutacions aleatòries al llarg dels anys fins a arribar a ser l’aliment que coneixem avui en dia. Segons assenyalen els investigadors, “aquestes troballes ressalten com la hibridació antiga fomenta la innovació clau i impulsa la posterior radiació entre espècies.”
Les patates modernes, un equilibri de gens i una reproducció sense llavors ni pol·linització
Els investigadors assenyalen que les patates modernes sorgeixen a partir de la unió gels gens dels tomàquets i els Etuberosum. Aquest equilibri de gens fa que la branca genètica del tomàquet sigui la que forma el tubercle, mentre que la genètica de l’Etuberosum és la que fa que les patates puguin créixer sota terra. La combinació d’aquests dos gens fa que es mantingui un equilibri genètic perfecte en la formació de les patates modernes i que faci que sense un dels dos gens la patata no pugui sortir-se’n.
Un dels altres aspectes a destacar de les patates modernes és que són capaces de reproduir-se sense llavors ni pol·linització, motiu pel qual es va poder expandir de forma ràpida.
