Catalunya és una terra amb una gran fauna. Passant dels llops als ossos i saltant als aires amb els ocells. Ara, un nou llibre apropa els ocells més emblemàtics dels Països Catalans a la població, i ho fa amb una peculiaritat, perquè no són ocells passeriformes i s’allunya de l’estructura clàssica de les guies. El projecte, de l’Editorial Efadós i impulsat per Jaume Marlès, Martí Boada i Jordi Sargatal no només apropa els ocells als ciutadans, sinó que ho fa trencant amb tots els esquemes allunyant-se de les guies tradicionals a través de la combinació d’il·lustracions -en les quals sempre apareix representada una dona-, descripcions tècniques i experiències personals.
En una conversa amb Món Planeta, el doctor en Ciència i Tecnologia Ambientals, especialitzat en biodiversitat urbana, màster d’Ecologia Terrestre, llicenciat en Ciències Ambientals i enginyer agrícola. Tècnic de jardineria i medi litoral de l’Ajuntament de Salou. Investigador vinculat a la UAB, professor col·laborador a la UOC, al diploma d’Arboricultura Urbana (UdG), i coordinador del curs de ciències de la natura de la UCE i un dels autors del llibre, Jaume Marlès, destaca que el format del llibre “pot ser extrapolable als més joves”. De fet, Marlès assegura que l’estructura del llibre fa que no sigui un llibre més dels que surt per Sant Jordi, sinó que combina “aquest coneixement de vivències i història d’ornitologia” i apropa l’estudi dels ocells i l’amor per la natura. “És un llibre que entra molt bé, bonic de regalar”, sentencia l’autor.
Un llibre amb visió àmplia
La creació d’aquest llibre, el qual repassa els “orígens de la història de l’ornitologia, endevinalles o dites” sobre els grans ocells dels països catalans i ho combina de forma multidisciplinària amb les il·lustracions i amb les vivències personals dels autors i d’experts que hi han col·laborat fa que tingui una visió “molt àmplia” dels ocells als Països Catalans. “Al llibre coneixerem els ocells des de diferents vessants i com més coneixem una cosa més la pots anar estimant. Per a la gent que comença o li agrada la natura, veure i conèixer els ocells i poder saber coses molt diferents fa que tinguis una informació molt àmplia i que t’ho acabis estimant més. És bonic i remarcable com ho convergeix tot en aquest llibre”, destaca Marlès.
Aquesta visió àmplia sobre els ocells dels Països Catalans va sorgir després d’hores de converses entre els autors i l’editorial, i acaba generant un llibre que travessa “l’ecologia, la zoologia, la distribució de l’espècie”. Un resultat pel qual es van combinar les vivències dels autors i dels experts amb una feina de recercar, buscant “els noms populars de l’espècie, vocabulari popular, refranys, endevinalles, dites, tota aquella part de curiositats” junt amb una part més tècnica i científica amb “l’ecologia de l’espècie, reproducció, àrea de distribució i habitat, i el grau d’amenaça”. A més, Marlès assenyala que el llibre també s’adapta als temps moderns, ja que “hi ha un QR amb el so de cada espècie, cosa molt divulgativa, i un plànol de distribució de l’espècie i es diu el lloc on és més fàcil trobar-lo”.
Un càsting gens fàcil
En conversa amb Món Planeta Marlès assenyala que l’elecció de les espècies no va ser pas fàcil. El primer que van decidir els autors és que els ocells seleccionats havien de ser “passeriformes, espècies que fa 50 anys estaven en extinció, espècies lligades a l’home o espècies curioses i que estiguessin representats tots els hàbitats dels Països Catalans”, una selecció que assegura que va ser “difícil”, ja que “haver-hi algunes espècies que no les hauríem descartat, però que al final sí que vam haver de fer-ho”.
Un càsting que ha estat un mal tràngol, ja que no volien deixar fora espècies emblemàtiques, però que ha tingut grans moments. Marlès de fet destaca que “el millor moment” de l’elaboració del llibre ha estat “la recopilació d’informació del vocabulari popular, topònims, curiositats, llegendes, i les vivències”, un procés en el qual assegura que ha descobert coses les quals desconeixia malgrat els anys de treball científic. “És molt maco veure la diferència entre els hàbitats, com són espècies diferents, com canvia la morfologia, el comportament de les espècies, com les d’ambients fluvials o les de maresme són diferents respecte a les de secant arreu dels Països Catalans”, sentencia.
