La Universitat de Barcelona (UB) fa tres mesos que duu a terme una investigació interna sobre les circumstàncies que van dur a la mort d’un científic que estudiava la malaltia de Creutzfeld-Jakob, la versió humana del conegut com a ‘mal de les vaques boges’. Segons informa ‘El País’, l’investigador va morir l’any passat després de patir símptomes compatibles amb aquesta malaltia causada per prions i la UB busca l’origen de milers de mostres no autoritzades, algunes d’elles infectives, que eren en un congelador del laboratori 4141, on treballava la víctima.
Investigador principal amb grup propi
L’investigador, un bioquímic, també era membre de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i del consorci CIBER, institucions que s’han sumat als procediments oberts per la UB arran de la inquietud dels altres treballadors de la instal·lació, que no saben quin risc d’infecció van córrer sense saber-ho. Va incorporar-se al laboratori 4141 de la UB, a la Facultat de Medicina a l’Hospitalet de Llobregat, l’any 2018, com a investigador principal en un grup propi on també va acabar entrant la seva esposa, i plegats van fer alguns avenços importants en l’estudi del líquid cefalorraquidi humà.
A finals de 2020, el científic va demanar la baixa perquè no es trobava bé. Els seus símptomes, els més importants dels quals eren una demència d’avenç ràpid i rigidesa muscular, eren compatibles amb la malaltia de Creutzfeld-Jakob, i quan els seus companys van començar a saber-ho, l’investigador va demanar privacitat absoluta i va amagar el diagnòstic. L’esperança de vida en els casos d’aquesta malaltia és de sis mesos com a molt i la víctima, de 45 anys, va morir al cap de poc.
El descobriment de milers de mostres no autoritzades
El mateix desembre de 2020 el responsable del laboratori 4141, Isidre Ferrer, catedràtic de Patologia de la UB i membre de l’IDIBELL, va informar que havia trobat per casualitat, en un congelador a -80ºC, mostres de líquid cefalorraquidi de persones amb la malaltia de Creutzfeld-Jakob i altres demències neurodegeneratives. Milers de mostres no autoritzades que eren en un calaix reservat per al grup de recerca de la víctima i que no tenien registre d’entrada. Davant d’això, la UB va tancar i descontaminar el laboratori.
‘El País’ cita Gabriel Capellá, director de l’IDIBELL, per informar que hi ha un màxim de vuit persones que van treballar al laboratori en aquella època, a més de la víctima i Isidre Ferrer. Tot i que tant la UB com l’IDIBELL consideren que el risc era “intolerable” i que alguns dels qui el van córrer sense saber-ho han necessitat atenció psicològica, no hi ha constància de cap accident laboral en què es pogués haver produit una infecció.
Possibles vies d’infecció
Tot i que la malaltia de Creutzfeld-Jakob i altres malalties semblants causades per prions normalment són de causa desconeguda i hi ha un o dos casos per cada milió d’habitants, s’han detectat alguns casos causats per contacte amb instruments quirúrgics contaminats per aquestes proteïnes anormals, que s’acumulen al cervell donant-li l’aparença d’esponja que els dóna el nom d’encafalopaties espongiformes.
Les institucions implicades van enviar les mostres sospitoses a un centre especialitzat del País Basc el desembre de 2022 –dos anys després dels fets– i aquest els va confirmar que les mostres eren potencialment infectives. Les institucions van informar els treballadors de la situació quatre mesos més tard, al juliol. En declaracions a ‘El País’, Capellá afirma que es pot discutir si han estat “més o menys ràpids” però que no es pot dubtar de la transparència de tres institucions que han estat “garantistes”.
El laboratori no estava preparat
D’altra banda, el diari també afirma que el laboratori 4141 no estava preparat per treballar amb mostres d’alt risc biològic i que “ni tan sols tenia campana de bioseguretat”. El consorci CIBER va signar un acord el 2018 perquè aquest grup d’investigació treballés amb les mostres perilloses al laboratori d’alta seguretat del CReSA de Bellaterra i, per tant, no hi havia cap raó perquè el material contaminar fos al laboratori 4141 més enllà de l’estalvi de temps en els experiments.
El director de l’IDIBELL recorda que la víctima era un investigador “prometedor i brillant” que va passar anys treballant al Centre Mèdic Universitati de Göttingen, a Alemanya, sota les ordres d’Inga Zerr, una de les principals expertes del món en la malaltia de Creutzfeld-Jakob. La gerent de CIBER, Margarita Blázquez, apunta que el període d’incubació de la malaltia pot ser de diversos anys de manera que, si realment aquesta va ser la causa de la mort de l’investigació, es podria haver infectat allà o en algun altre dels laboratoris on va treballar.
La resta de treballadors del laboratori continuen intranquils
La viuda del científic no ha respost als intents d”El País’ per contactar amb ella. Va demanar la baixa poc després que el seu marit, i la UB, l’IDIBELL i el CIBER investiguen si tots dos van manipular aquestes mostres perilloses al laboratori 4141 sense autorització. De moment, a més, se sap que una companya del grup, que treballava a les ordres del finat, va treballar amb mostres potencialment infectives sense haver-ne estat informada.
Segons l’oficina de la seguretat de la UB les mostres només podien ser un problema en cas d’inoculació o ingestió accidental durant la manipulació, no obstnt això la documentació interna recull l’alarma que es va desfermar al recinte, amb els investigadors molt preocupats pel temps que s’ha trigat a determinar l’origen de la infecció del mort i el dubte de sí, d’aquí uns anys, podran patir la mateixa fi a causa d’una contaminació no controlada al laboratori.
