Al jaciment arqueològic Tossal de Baltarga, a Bellver de Cerdanya, han trobat les restes carbonitzades d’un edifici a causa d’un incendi fa 2.200 anys, a l’Edat de Ferro. La recerca liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona ha trobat les restes carbonitzades d’un cavall, quatre ovelles i una cabra, junt amb diversos objectes de valor com poden ser un piquet de ferro i una arracada d’or que es trobaven amagats dins d’una olla. Aquesta troballa permet reconstruir les pautes econòmiques d’aquests habitants que comptaven amb una ‘indústria ramadera’ molt marcada per la transhumància.
L’incendi d’aquest edifici podria no ser casual, tal com assenyala l’investigador del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB Oriol Olestí, que explica que “és probable que la destrucció violenta del lloc estigui relacionada a l’època Guerra Púnica”. Els investigadors de la recerca assenyalen que l’edifici estava dividit en espais d’emmagatzematge i producció tèxtil i es van trobar eines que s’utilitzaven per fila i teixir la llana de les ovelles i les cabres. Més enllà de la ramaderia, els investigadors també han trobat restes de cereals -civada i ordi-, i alguns recipients de cuina sencers.
La Segona Guerra Púnica
El Tossal de Baltarga ocupava una posició estratègica als Pirineus, era un lloc de residència i punt de guaita de la comunitat ceretana amb un important assentament fortificat a prop, el Castellot de Bolvir, i per això la seva destrucció podria estar relacionada amb el pas d’Anníbal ‘El cartaginès’ quan es trobava immers en la Segona Guerra Púnica. Olestí explica que “la precisió cronològica en arqueologia per parlar de la Guerra Púnica no és suficient per a afirmar-ho amb tota seguretat” però també assenyala que “tenen molt clar que va passar en aquell moment de la història”. “És probable que la destrucció violenta del lloc estigui relacionada amb aquesta guerra”. De fet, el foc apunta en la direcció d’una destrucció antròpica, intencionada i molt efectiva que va destruir tots els edificis de la localitat.
Una economia ramadera complexa
Olestí explica que les comunitats que es trobaven practicant la ramaderia a la zona “no estaven tancades a les terres altes, sinó connectades amb zones veïnes, intercanviant productes i, probablement, coneixements culturals”, un fet que tornava complexa l’economia dels pobladors i els convertia en “una societat de l’Edat del Ferro adaptada al seu entorn i capaç d’aprofitar els seus recursos a les terres altes, i també mostra el seu contacte amb altres comunitats”.
Els romans
Olestí Vila assenyala que “la reconstrucció implica una destrucció sobtada, sense temps per obrir la porta de l’estable i salvar els animals“, però que una arracada d’or estigués amagada demostra que la població local patia una amenaça, probablement l’arribada d’un enemic. Més enllà del pas d’Anníbal, els arqueòlegs no saben que va passar amb la gent de Tossal de Baltarga, però sí que saben que va ser reocupat i utilitzat pels romans com demostra la torres de guaita trobada al jaciment.
