Els nous treballs arqueològics a Catalunya han desenterrat un cap femení que hauria format part d’un vas ritual dins d’una casa grega d’Empúries. Segons destaquen els arqueòlegs aquest recipient hauria estat un contenidor des d’on s’haurien vestit petites quantitats de líquid com oli o vi els quals s’haurien utilitzat en rituals. A més, destaquen que el cap femení podria datar del segle VI aC i hauria representat una sirena, relacionada amb els inicis de Neàpolis, la ciutat grega.
L’arqueòleg d’Empúries Pere Castanyer assenyala en declaracions a l’ACN que aquest fragment de cap femení és una troballa “singular”, ja que és la primera vegada que es troba un d’aquests atuells decorats amb el cap d’una sirena. En el marc del 80è Curs d’Arqueologia d’Empúries les excavacions han pogut desenterrar la figura mitològica en una casa de l’antic barri portuari -situat al nord de l’antiga colònia grega-, on s’excava des del 2018.
L’antic barri portuari
Durant els treballs arqueològics no només han trobat el cap de la sirena, sinó que els arqueòlegs també han pogut treure a la llum la trama de carrers del barri. En les excavacions els arqueòlegs han pogut desenterrar una desena de cases del promontori que davallava fins a la platja natural on es va establir el port grec d’Empúries. Les estimacions dels arqueòlegs és que aquests habitatges abastarien tota la cronologia de la ciutat grega, passant del 540 aC fins a finals del segle I dC.
Precisament els treballs arqueològics fets fins a arribar a les darreres capes de l’antiga ciutat grega són els que han permès recuperar el cap femení, de rostres arcaics, de ceràmica. En l’habitatge on va ser trobat el cap l’arqueòleg Pere Castanyer destaca que s’ha pogut identificar tota la cuina trobant restes d’un fogó i àmfores que s’haurien utilitzat per guardar aliments o vi en estat de conservació.
