Una nova recerca arqueològica feta al jaciment de la Bòbila Madurell, a Sant Quirze del Vallès (Barcelona) feta per investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (UB) ha pogut identificar a Catalunya l’objecte fabricat en ivori d’hipopòtam més antic de la península Ibèrica. El descobriment, que ha estat publicat a la revista científica Journal of Archaeological Science: Reports data la troballa del segon quart del tercer mil·lenni aC, durant l’edat del coure i els investigadors destaquen que la troballa té un gran valor, ja que durant aquella època no es trobava ivori d’hipopòtam a la Mediterrània occidental i posen èmfasi en el fet que “la peça obre noves perspectives d’estudi sobre xarxes d’intercanvi de llarga distància amb la riba oriental de la Mediterrània”.
“La troballa obre la porta a considerar possibles xarxes d’intercanvi a llarga distància i a considerar el paper d’aquesta i altres matèries exòtiques en la creixent complexitat social de la península Ibèrica durant el calcolític, també anomenat edat de coure. Aquests contactes ja s’han demostrat amb l’arribada i explotació d’ivori d’elefant africà i asiàtic a la zona meridional de la península Ibèrica seguint la via nord-africana. L’ivori d’hipopòtam, però, és més infreqüent i sovint es data en etapes posteriors”, destaquen els investigadors.
Una troballa del 1977
L’objecte estudiat per part dels investigadors no és nou, sinó que es va trobar l’any 1977 i des de llavors va quedar guardat al Museu d’Història de Sabadell. Ara, 40 anys més tard, investigadors de la UB van emprendre una nova recerca per poder determinar la matèria amb la qual l’objecte va ser elaborat i han pogut determinar que va ser elaborat amb ivori d’hipopòtam. Més tard, els investigadors van fer l’estudi taxonòmic i traceològic i van poder datar el context del jaciment amb radiocarboni.
A través d’una anàlisi d’espectrometria d’infraroig amb transformada de Fourier (FTIR) -també amb la utilització de la identificació anatòmica i taxonòmica- han pogut identificar l’objecte com un primer incisiu inferior d’Hippopotamus amphibius. Concretament, la peça d’ivori feia prop de 10 cm de llarg i 13,2 mm d’amplada i amb un pes d’11 grams. Les hipòtesis amb les quals treballen els investigadors és que aquest objecte fos una figureta o un ídol humà estilitzat o que fos una espasa de teixir. “Aquest objecte, doncs, obre la porta a considerar altres vies de distribució centrades en la zona nord-occidental del Mediterrani, com les que havien funcionat durant la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà català”, sentencien els investigadors.
