La terra de Catalunya continua sorprenent amb detalls desconeguts de fa milers d’anys. Un exemple clar és el jaciment de Minferri de Juneda, a les Garrigues, que data de l’edat de bronze, ha tret de l’oblit la fosa de plom més antiga de la península Ibèrica. Una troballa que es converteix en la prova més antiga de la producció de plom del territori.
La recerca, publicada a ala revista cientifica Antiquity, ha estat liderada per la Universitat de Granada amb la participació de la Universitat de Lleida juntament amb la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i l’empresa Iltirta Arqueologia i situa l’inici de la fosa de plom al jaciment entre el 1900 i el 1700 abans de Crist, una data que és 800 anys abans dels fenicis. Els autors de l’estudi van analitzar químicament i de forma microestructural els residus de mineria i gresols i gràcies a la combinació amb la datació del carboni 14 es va poder identificar que aquesta fos de plom data de fa gairebé 4.000 anys, un fet que trenca amb les dades existents fins ara que situaven la manipulació d’aquest metall prop de l’arribada dels fenicis i com a subproducte de l’extracció de les galenes argentíferes.
Trencant amb els fenicis
Un dels aspectes que destaquen els autors de l’estudi és que la fosa de plom no mostra les tècniques fenícies de treball dels minerals. Les comunitats que fa 4.000 anys habitaven aquesta zona de Catalunya treballaven minerals polimetàl·lics rics en coure i plom; un fet que planteja que aquesta forma de treballar hauria arribat des de les tribus provinents del sud de França. “Les anàlisis isotòpiques d’aquesta peça ja suggerien que podia haver-se fabricat amb minerals locals, però l’absència de residus de producció impedia confirmar una tradició tecnològica pròpia”, destaquen els autors de l’estudi en declaracions recollides per l’ACN.
Però tot i que aquesta fosa mostra que el treball amb el plom no arriba a través dels fenicis sí que detallen que aquesta tradició va durar poc i el 1700 aC es va perdre la tècnica. Segons assenyala Julia Montes Landa, de la UGR, aquesta desaparició de la tècnica s’hauria produït perquè “el valor que se li donava a aquest metall era molt diferent en les dues bandes dels Pirineus”.
