Catalunya és un país on diferents espècies conviuen en l’ecosistema català. Algunes, però, necessiten l’ajuda humana per poder sobreviure davant del risc que desapareguin de la natura catalana. Un exemple d’això són les nàiades, una espècie protegida que es troba “molt debilitada” i que ha vist com tècnics del Consorci de l’Estany i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa han alliberat una cinquantena d’exemplars per reforçar la població d’aquest musclo en aigua dolça, motiu pels quals s’han alliberat al riu Fluvià, aigües amunt d’Olot.
Els exemplars alliberats s’han criat des de l’any 2015 al laboratori de Banyoles i no ha estat fins aquest 2026 que han assolit la mida adequada per poder ser alliberades. El tècnic del Consorci Carles Quer les han anat dipositant entre els sediments i les arrels dels arbres que ressegueixen els marges del riu per poder fer una reintroducció al medi natural i que s’hi adaptin, sobrevisquin i s’acabin reproduint. “Queden molt pocs exemplars”, alerta un Quer que assenyala que l’alliberament busca “consolidar les poblacions que hi ha, que estan molt debilitades” i que els exemplars alliberats puguin convertir la zona del riu Fluvià en un nucli de reproducció des del qual aquests musclos es puguin redistribuir a través del riu.
La sequera, un dels grans enemics de les nàiades
Segons Quer la sequera, les riuades, la degradació dels hàbitats i la proliferació d’espècies invasores són els grans esculls i enemics per a la subsistència de les nàiades. En el cas de la sequera els tècnics han buscat un espai del riu Fluvià que ofereixi totes les garanties i puguin disposar d’aigua durant l’època reproductiva i de creixement. No només fa falta aigua i capacitat del riu d’evitar assecar-se sinó que les nàiades també necessiten un bosc de ribera i que els arbres facin ombra i posin les arrels a la ribera, així els musclos poden refugiar-s’hi, trobar sediments nets i que la pressió humana sigui escassa o gairebé nul·la.
