El reciclatge és un dels pals de paller en el tractament de residus. L’impacte ecològic que s’evita tractant els residus de forma diferenciada s’ha convertit en una de les principals activitats en el transcurs de la transició ecològica, ja que s’aconsegueix reduir el volum dels residus que van a parar als dipòsits, i el consum de matèries primeres, aigua i energia. Un dels residus que més es generen són els envasos i el vidre, uns productes que són palpables en el dia a dia de les persones i que són fàcilment produïbles i, a la vegada, també generen gran quantitat de residus a les llars de Catalunya i d’arreu del món. El seu reciclatge és una activitat quotidiana i també necessària per continuar amb la transició ecològica i en la lluita contra el canvi climàtic.
Els envasos lleugers, un dels grans protagonistes
Sovint aquest tipus d’envasos lleugers es destinen a productes d’un sol ús, com per exemple les llaunes de menjar i beguda. Aquesta gran quantitat d’envasos que es troben a les llars catalanes també poden tenir un perill, ja que es poden acabar llençant en els contenidors inapropiats i que hi hagi una contaminació dels mars, rius i terres; motiu pel qual el reciclatge d’aquests envasos juga un paper clau per evitar la contaminació ambiental.
Aquest tipus d’envasos es divideixen en tres tipus com són:
- Envasos de plàstic: Compostos polimèrics naturals o artificials (la gran majoria), transformats mitjançant l’aplicació de calor i de pressió. La gran diversitat de plàstics utilitzats per a la fabricació d’envasos en dificulta tant la seva identificació com el seu reciclatge. La longitud, estructura i elements de la cadena molecular juntament amb els additius determinen les característiques del plàstic utilitzat per l’envàs. La Directiva 2004/12/CE que modifica la Directiva europea d’envasos i residus d’envasos 94/62/CE, diu textualment: “Per tal de facilitar la recollida, reutilització i valorització, inclòs el reciclatge, dels envasos, s’indicarà en l’envàs la naturalesa del material o dels materials d’envàs utilitzats, per tal que la indústria de què es tracti pugui identificar-los i classificar, d’acord amb la Decisió”.
Aquests residus plàstics s’identifiquen a través d’una taula de codis d’identificació dels plàstics per poder-ne facilitar el seu reciclatge tal com indica l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).
- Envasos metàl·lics: En aquest grup s’hi troben les llaunes fèrriques o de llautó i les d’alumini, sovint utilitzades per contenir-hi productes alimentaris. A més, en aquest grup també estan inclosos els esprais
- Cartó per begudes: En aquesta categoria s’hi troben aquells envasos compostos majoritàriament per cartó i amb altres capes amb unes fraccions minoritàries de plàstic i/o alumini.
El reciclatge del vidre
Pel que fa al reciclatge del vidre, un dels altres materials gairebé omnipresents a les llars catalanes, i des del febrer de 1982 es recicla a Catalunya (la ciutat de Barcelona va ser la pionera en el seu reciclatge). El reciclatge de vidre fa que es redueixin els residus destinats a tractaments finalistes i un estalvi de matèries primeres. La destinació majoritària dels residus de vidre que provenen de la recollida selectiva es destinen al seu reciclatge per la fabricació d’envasos.
Per reciclar el vidre primer s’inicia un procés de neteja i separació de materials no desitjables i després es procedeix a la trituració per obtenir el casc de vidre, l’element que després s’utilitzarà com a matèria primera per a la fabricació de nous envasos.
Com es reciclen aquests envasos?
En el cas del cartó que s’utilitza per a les begudes el seu reciclatge es pot fer aprofitant conjuntament els seus components (fabricació d’aglomerat) o fent la separació dels materials que el componen (reciclatge del paper i valorització energètica del polietilè i l’alumini). Pel que fa als metalls, tant les llaunes fe ferro i les d’alumini són envasos 100% reciclables a través de la fosa d’acer i alumini.
En el cas dels plàstics aquests es poden reciclar de forma mecànica -els envasos es classifiquen, es trituren i es fonen en grànuls per poder generar una nova matèria apta per aplicacions amb productes reciclats- i de forma química -es redueixen els plàstics als seus constituents químics bàsics (monòmers) i aquests més tard es poden repolimeritzar-se novament i tornar a esdevenir plàstics-. A més, cal destacar que també hi ha els plàstics biodegradables que es reciclen de forma orgànica utilitzant fotodegradabilitat i biodegradabilitat.
Què suposa reciclar els envasos i el vidre?
Reciclar aquest tipus de materials té un impacte molt més ampli que l’ambiental. Un dels aspectes fonamentals és que el reciclatge permet estalviar recursos naturals, ja que la fabricació de nous productes necessita una gran quantitat d’energia i matèries primeres. A més, cal destacar que el reciclatge és una activitat per tractar els residus que necessita consumir menys energia que la fabricació de productes nous. La combinació de l’estalvi de matèries i d’energia permet reduir dràsticament la petjada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
