Un projecte coordinat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) assenyala que l’agricultura regenerativa pot ser igual de productiva que la convencional, però que el seu cost podria arribar a ser inferior un cop superada la fase d’inversió inicial i els anys de transició. La iniciativa ha rebut el nom de Regenera.cat i com informa el CREAF en un comunicat s’ha basat en la comparació de la producció de carabassons, raïm, peres i llet de vaca, uns cultius fets en quatre finques regeneratives de Catalunya on asseguren que els resultats obtinguts mostren un abaratiment en la producció dels productes.
Intentar trencar la barrera de la reticença
Les finques escollides per formar part del projecte utilitzen diverses estratègies allunyades del model convencional com no llaurar, utilitzar fertilitzants naturals, mantenir una coberta vegetal verda o seca tot l’any, instal·lar hotels per a insectes o col·locar bandes florals entre hortalisses i utilitzar femta dels ramats com a adob. Segons els investigadors, aquestes pràctiques afavoreixen que el sòl tingui una millor salut, un fet que comporta nombrosos beneficis com una major retenció de carboni atmosfèric i una major absorció d’aigua, uns fets que milloren la seva producció i impacte ambiental.
Segons els investigadors del CREAF, la producció d’aquestes quatre finques, comparades a un mateix nombre de finques d’agricultura tradicional, ha estat gairebé la mateixa i que l’agricultura regenerativa hauria tingut uns costos similars o fins i tot inferiors. Javier Retana, professor de la UAB i investigador del CREAF i coordinador del projecte, assenyala que “en general, on s’observen que es redueixen més els costos és en la maquinària i en els productes fitosanitaris com els fertilitzants químics o els pesticides” i destaca que “una de les reticències del sector agrari per implementar pràctiques agrícoles més sostenibles es basa a arguments que afirmen que són més cares i menys productives”. Retana, de fet, assegura que amb aquest estudi es pot “desmuntar el mite de la baixa producció i l’alt cost”.
