A gran part del món, especialment a l’Àsia, les petites explotacions agrícoles són la forma d’agricultura més comuna. A països com la Xina i l’Índia però també a l’Àfrica subsahariana, centenars de milions de persones amb pocs recursos se sustenten gràcies a extensions de terra força limitades i que treballen amb els mitjans i coneixements de què disposen, que sovint no són els més eficients. Millorar la forma de gestionar aquests camps podria servir, alhora, per augmentar la seva producció i reduir el seu impacte mediambiental, fent més sostenibles aquestes explotacions i ajudant a afrontar un dels grans reptes del futur proper: com a alimentar a tota la població del planeta. Fer arribar la informació precisa a tants milions de persones, però, no és una tasca fàcil. A un article a la revista ‘Nature’ la doctora Zhengxia Dou, de la Universitat de Pensilvània (Estats Units), ha col·laborat amb la Universitat Agricultural de la Xina i d’altres institucions del país per fer públic un programa gegantí que ho ha aconseguit. Aquest projecte, desenvolupat durant 10 anys, ha arribat a gairebé 21 milions de pagesos ha fet que les seves collites augmentin un 10% de mitjana i que el seu ús de fertilitzants es redueixi entre un 15 i un 18%, aconseguint un benefici econòmic de gairebé 10.000 milions d’euros.
|
