Un equip internacional de recerca liderat per científics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre conjunt del CSIC i la UPF, i l’Institut Max Planck d’Ecologia Química de Jena (Alemanya) ha pogut trobar una característica molt curiosa d’un dels animals més comuns del territori català. Els autors de l’estudi han pogut trobar que la salamandra comuna és biofluorescent, una característica curiosa que fins ara havia passat desapercebuda malgrat les dècades d’estudi.
En una nota de premsa del Museu de Ciències Naturals destaca que la rellevància ecològica del fenomen “encara no és clara” però que, segons els autors de l’estudi aquesta fluorescència podria estar relacionada amb la comunicació i una intervenció en l’aparellament, l’orientació durant la migració o en la dissuasió de depredadors.
La salamandra comuna, un animal fluorescent
La salamandra comuna, segons destaquen els investigadors, és fluorescent quan és exposada a llums ultraviolades, un fet que suposa que projecti patrons fluorescents distintius. Els autors de l’estudi destaquen que quan l’exposen a llum ultraviolada emeten una resplendor turquesa a la zona del ventre i els seus costats, una fluorescència que també coincideix amb la distribució de les glàndules cutànies i de les seves secrecions verinoses.
Uns compostos fluorescents també presents a la sang i que suggereixen que aquestes molècules es distribueixen arreu del cos, un tret que fins ara només s’havia detectat en algunes espècies de granotes. Segons destaca l’investigador del Museu i primer autor del treball, Bernat Burriel, és una troballa “fascinant” i destaca que “ens recorda que fins i tot els organismes més familiars poden amagar secrets que només es revelen quan s’observen amb noves eines”.
Quan la sargantana rep llum ultraviolada aquestes substàncies químiques el que fan és transformar la radiació i la tornen a emetre en format de tons verds i blaus que, a diferència de la llum ultraviolada, en aquest cas l’ull humà si percep.
