La visita d’una parella de Washington que va arribar al Pallars per fer la ruta del Cinquè Llac i poder conèixer el ruc català. Un cop aquesta parella va acabar les seves vacances volien fer una aportació per la conservació dels rucs que havien visitat; una possibilitat que per aquell moment no existia i que l’entitat Gratitud Pallars farà realitat amb la iniciativa ‘Apadrina un ruc’; una iniciativa amb la qual es vol donar a conèixer aquesta raça autòctona que, actualment, es troba en perill d’extinció. Els promotors de la microreserva del ruc català proposen que les persones que vulguin facin aportacions d’entre 25 i 60 euros per ajudar al manteniment i la subsistència de l’espècie i la divulgació de la raça.
La resistència del ruc català
Al municipi de Soriguera, el Josep Lluís Piqué i el Jesús Martín són dos criadors del Pallars Sobirà que fa més de dues dècades que estan treballant en la cria i l’entrenament del ruc català, en la seva petita explotació ramadera hi tenen fins a disset exemplars de ruc català. Un ruc català que segons detalla l’Associació pel Foment de la Raça Asina Catalana (AFRAC) hi ha inscrits 350 exemplars de rucs de 52 socis. Josep Lluís Piqué assegura que s’hauria de donar incentius als ramaders per fomentar la cria d’aquesta raça “encara poc coneguda i símbol nacional de Catalunya” i demana que les administracions flexibilitzin les normatives per poder adquirir un exemplar de ruc català.
Piqué i Martín fa més de dues dècades que treballen amb el ruc català “més per romanticisme que per altra cosa” i asseguren que aquesta espècie és un “símbol de l’economia de subsistència” del món rural que ha anat desapareixent a mesura que s’ha anat industrialitzant el camp català i denuncien que les estrictes normatives estan posant en seriosos problemes la subsistència d’aquesta espècie; ja que s’impossibilita vendre un o dos rucs a un particular, i Piqué denuncia que si un ramader no té un ramat format per, mínim, cinc exemplars, aquest ramader no es pot acollir a cap ajuda.
