La indústria dels videojocs és un dels grans actius del món. Més enllà de ser una eina de diversió i entreteniment també poden servir com a element docent. La Universitat de Barcelona (UB) i la Mútua de Terrassa s’han aliat per llançar el videojoc Acció Climàtica, una eina que ha de servir per apropar la lluita contra el canvi climàtic a la ciutadania i donar a conèixer les conseqüències que el canvi climàtic provoca sobre la salut humana sigui tant per als professionals sanitaris com a la ciutadania general. Els autors del videojoc destaquen que “la iniciativa neix en el marc de la Càtedra UB Mútua Terrassa de Salut i Canvi Climàtic, que té com a objectiu estudiar amb deteniment la relació entre canvis mediambientals i salut pública, i dotar persones i col·lectius professionals dels coneixements i les capacitats necessàries per afrontar els reptes sanitaris que planteja el canvi climàtic”.
David Dalmau, professor del Departament de Medicina de la UB i director de la Càtedra UB Mútua Terrassa de Salut i Canvi Climàtic, destaca que “aquesta iniciativa pretén promoure la formació i el coneixement del binomi salut i canvi climàtic, com a catalitzador d’un canvi positiu”.
Com funciona aquest videojoc?
Des de la Universitat de Barcelona detallen que aquest videojoc busca donar a conèixer les conseqüències del canvi climàtic a través de l’entreteniment que suposen els videojocs i h ho fa amb una sèrie de reptes que permetran donar “a conèixer com contribuir a un món més sa i sostenible, des de vessants diferents”. De moment Acció Climàtic només està disponible en versió web i consta de cinc missions en les quals els jugadors aprendran quin impacte té el canvi climàtic i les onades de calor en la salut humana a través de com afecta malalties com les malalties respiratòries, malalties metabòliques, salut mental, malalties neurològiques i malalties cardiovasculars. Un cop superades les missions el joc fa que els usuaris valorin la utilitat que ha tingut aquest.
“El videojoc s’adreça tant als ciutadans com als professionals sanitaris. Als primers, per conscienciar-los de la magnitud d’un problema de creixent preocupació a escala mundial; i als segons, per formar-los en les descompensacions que les temperatures extremes provoquen en l’evolució de determinades patologies, especialment les malalties cròniques més prevalents”, afegeix Dalmau.
