Per primera vegada un catàleg recollirà el nom i les característiques dels 6.361 estanys i basses dels Pirineus, incloent-hi Catalunya, l’Estat espanyol, Andorra i França. Aquest ha rebut el nom de LacusPyr i s’ha publicat a la revista científica Geoscience Data Journal on es presenta com el recull de les dades d’aquests espais. En el catàleg es podrà consultar la superfície, la fondària, la conca de cada massa d’aigua, els noms oficials, les variants i les denominacions històriques. “Aquest inventari és especialment rellevant, perquè aquesta georeferenciació permet ordenar la informació i evitar confusions en els estudis científics. També pot accedir-hi qualsevol persona interessada a conèixer els noms oficials i la localització”, destaca Jordi Catalan, investigador del CREAF i del CSIC i primer autor de l’estudi. Un catàleg creat gràcies a la col·laboració entre el CREAF, qui ha liderat l’estudi, i el CSIC, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Quins són els llacs més ‘especials’ dels Pirineus
En el catàleg els autors de l’estudi assenyalen que s’ha pogut comparar les dimensions i la fondària dels estanys dels Pirineus i poder categoritzar-los. El Certascan, amb més de 60 hectàrees, és un dels estanys més grans del vessant espanyol dels Pirineus i el més gran de Catalunya mentre que el Cregüeña és el més profund del Pirineu amb una fondària superior 100 metres.
En canvi, en la totalitat del sistema pirenaic el lac Bleu és el que té més profunditat amb 123 metres, seguit del Cregüeña amb 105 metres, el Certascan 104 m, i els lacs Caillauas i Portillon amb 101 i amb 100 metres respectivament. Pel que fa als cinc estanys més grans dels Pirineus hi ha el ac de Matemale, el lac Bollosa, l’estany Lanós, el lac Cap Long i l’étang Narguile mentre que els que es troben en una altitud més elevada hi ha l’ibón Helado del Monte Perdido (2.987 m), l’ibón Arrablo (2.963 m), l’ibón Cordier (2.960 m), l’ibón Chelau de Llardana (2.899 m) i l’estanyet Pica (2.882 m).
