El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha alertat de l’expansió dels senecis, una planta de la família de les margarides que generalment ha estat autòctona, però que en els darrers anys algunes d’aquestes espècies de senecis han estat introduïdes pels humans i han acabat esdevenint en espècies invasores. El seneci del Cap (Senecio inaequidens) i el ‘Senecio pterophorus’ són dues espècies que s’han expandit pel Pirineu i els espais naturals del litoral i el prelitoral. En declaracions recollides per l’ACN, Joan Pino, director del CREAF i coordinador de la iniciativa de seguiment d’espècies exòtiques i invasores de Catalunya EXOCAT, assenyala que “al delta del Llobregat estem trobant ara una gran florida del ‘Senecio pterophorus’, però no és l’únic lloc on el podem trobar. Des d’inicis dels anys 90 s’ha estat expandint per les lleres i planes al·luvials del riu Llobregat i el riu Besòs fins a arribar a diversos espais naturals com el Montseny o el Montnegre-Corredor”.
“L’entrada del seneci a la península Ibèrica és provocada per l’humà, que probablement el va introduir en forma de llavors amagades en la llana d’Àfrica i el va traspassar als rius amb la rentada d’aquest material”, explica l’investigador.
Les espècies invasores arriben colonitzen Barcelona
Les dues espècies de senecis s’han estès per tota la geografia catalana i han afectat especialment la pagesia d’alta muntanya. I altres espècies invasores com el ‘Senecio ptherophorus’ i el ‘Senecio angulatus’ també han arribat a la regió metropolitana de Barcelona provinents de Sud-àfrica. El ‘pterophorus’ es va localitzar al país per primera vegada als anys 80 i s’ha anat expandint des de llavors. Ara, després d’anys d’expansió s’han estès fins a diversos espais protegits com Collserola, el Montnegre-Corredor o el Montseny entre d’altres. Pel que fa a l”angulatus’ aquesta planta s’ha expandit per la costa i el litoral i s’està convertint en un problema a Montjuïc, Collserola i el Garraf.
“Les principals problemàtiques dels senecis invasors és que poden competir amb la flora autòctona, especialment per determinats recursos com els pol·linitzadors, ja que ten un període de floració bastant llarg i són unes espècies molt resistents”, assenyala Pino.
Controlar l’expansió de les espècies invasores
Les espècies invasores es poden convertir en un problema a llarg termini. Pino assenyala que “es pot intentar controlar-la en algunes zones especialment valuoses, on hi hagi hàbitats interessants o en espais protegits, però no es pot fer res més que això” i explica que un cop aquestes espècies s’estableixen al territori i comencen la fase de colonització costa molt erradicar-les. És per això que des del CREAF han creat dues llistes -la negra i la vermella- en les quals s’indiquen les espècies més perilloses que podrien entrar a Catalunya i sobre les que s’ha de treballar de forma prioritària; un fet cabdal perquè els investigadors demanen posar els esforços en els treballs de prevenció i vigilància de les espècies invasores.
