Entre el 2021 i el 2023 a Catalunya es va registrar la menor quantitat de papallones a les quals es va fer el seguiment, i el 2024 s’ha confirmat com l’any de l’extinció per a les papallones de Catalunya, i és que s’ha confirmat un total de 210 extincions locals, tal com recull el programa de seguiment de papallones Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. De fet, el CBMS alerta que aquesta xifra és la més alta en els 30 anys de seguiment (es van iniciar l’any 1994) i que les extincions s’han multiplicat de forma dràstica en els darrers anys malgrat que les pluges de l’any passat fossin un punt d’inflexió i permetessin que més de la meitat de les espècies incrementessin les seves poblacions davant del 48% que va davallar. Cal destacar que les papallones són un animal que exerceix com un dels indicadors més fiables per poder mesurar la pèrdua de la biodiversitat en espais oberts i la salut de la natura.
Un dels grans aspectes que destaca l’informe és que la sequera dels darreres tres anys ha afectat directament la població de papallones. Un motiu que també ha assenyalat Andreu Ubach, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, ja que explica que la vegetació és un aspecte clau perquè les papallones es desenvolupin, així que una temporada de sequeres implica que disminueix la quantitat i la qualitat dels recursos dels quals disposen. A més, assenyalen que aquesta manca d’aigua i l’impacte en els recursos també impacta contra les larves quan s’alimenten.
Espècies extingides o amenaçades
En total, des de 1994, els investigadors han pogut constatar que s’han produït un total de 495 extincions totals de les quals només 210 van ser l’any passat. Entre les espècies més afectades hi ha el cupido menut (Cupido minimus, 14 extincions), l’argentada de punts vermells (Fabriciana adippe, 10), la perlada de l’esbarzer (Brenthis daphne, 10), la donzella violeta (Boloria dia, 10) i el dard de taques blanques (Hesperia comma, 9). Moltes d’aquestes s’han produït principalment a la regió mediterrània, mentre que les poblacions alpines d’aquestes espècies en molts casos es mantenen estables.
El CBMS assenyala que 68 espècies de 145 analitzades es troben en regressió moderada, 15 en increment moderat o fort, 33 en situació estable i 12 amb una tendència incerta. Això indica que més d’un 70% de les espècies té una tendència negativa (77,9%).
