Un equip d’astrònoms ha anunciat el descobriment d’una parella de forats negres supermassius molt particular. No només és el sistema binari d’aquests cossos més proper a nosaltres que s’ha trobat mai sinó que, a més, tots dos estan més junts que cap altres observats fins ara. Fruit d’una antiga fusió de galàxies que va originar la que coneixem com a NGC 7727, giraran l’un al voltant de l’altre fins que, finalment, es fusionaran en un de sol.
Els resultats de l’estudi d’aquests forats, fet emprant el telescopi VLT de l’Observatori Austral Europeu (ESO), ha estat publicat a la revista ‘Astronomy & Astrophysics’. Els astrònoms han calculat la massa dels forats, que són a 76 milions d’anys-llum de nosaltres, per com afecten el moviment de les estrelles que les envolten. El més gran té una massa 154 milions de cops superior a la del Sol. El petit, en canvi, en té una de “només” 6,3 milions de vegades superior. És el primer cop que s’aconsegueix mesurar les masses d’una parella de forats negres supermassius fent servir aquesta tècnica. Això ha estat possible gràcies a la seva proximitat i, també, a un dels instruments del VLT, l’Explorador Espectroscòpic Multiunitat (MUSE).
Amb a les dades que ha aportat el Telescopi Espacial Hubble i els de MUSE s’ha pogut comprovar que al centre d’NGC 7727 no hi ha no sinó dos forats negres. Tot i que s’havia sospitat, no s’havia pogut demostrar fins ara perquè no emeten prou radiació com perquè la puguem detectar. Si no podíem veure aquests, podria ser que hi hagués moltes més parelles així, restes de la fusió de galàxies, invisibles als nostres aparells. En aquest cas, l’Univers podria tenir fins a un 30% més de forats negres supermassius del que pensàvem fins ara.
Aquest tipus de cerques, i moltes més relacionades amb l’espai, podrien fer una gran passa endavant quan a finals d’aquesta dècada, s’estreni el telescopi ELT, del mateix ESO i que es construirà al desert d’Atacama (Xile). Gràcies als seus instruments, deteccions com aquesta podrien ser molt més fàcils, convertint-se en una peça clau de l’exploració de l’espai en el futur.
