El Telescopi Espacial James Webb sortirà cap a l’espai el 18 de desembre

El successor del Hubble suposarà una revolució en l'observació de l'espai

El proper 18 de desembre el Telescopi Espacial James Webb, que ha de substituir el Hubble en les seves tasques d’observació de l’espai, serà llançat des de la Guiana Francesa en un coet Ariane. Un cop en òrbita, aquesta col·laboració entre els Estats Units, la Unió Europea i el Canadà suposarà una revolució absoluta en la manera com veiem l’Univers.

El llançament va ser anunciat aquest passat dimecres per les tres agències espacials. El telescopi, resultat d’un projecte que ha tingut un cost total de 10.000 milions de dòlars, haurà de viatjar des del seu lloc de construcció fins la Guiana Francesa, cosa que comportarà creuar el Canal de Panamà. Per evitar atreure l’atenció dels pirates, tenint en compte la importància i el cost dels aparells, els detalls d’aquest transport s’estan mantenint en el secret més absolut. Un cop allà, es comprovarà que tots els sistemes funcionin i es prepararà per al llançament i es carregarà de combustible abans de pujar-lo al coet Ariane que l’ha de dur a l’espai.

Reproducció artística del Telescopi Espacial James Webb | NASA
Reproducció artística del Telescopi Espacial James Webb | NASA

Una de les curiositats és que a causa de la mida del Telescopi Espacial James Webb, que és aproximadament com una pista de tennis, s’haurà de plegar perquè càpiga al coet de manera que, un cop hagi arribat a l’espai, es pugui desplegar una altra vegada i preparar-se per començar la seva activitat. Quan estigui operatiu, el James Webb podrà fer el que cap altre telescopi ha pogut fer fins ara, fins i tot detectar algunes de les primeres estrelles i galàxies de l’Univers, captant una llum que ha viatjat durant més de 13.000 milions d’anys fins arribar a nosaltres.

Gràcies al James Webb, la nostra comprensió de l’espai, les estrelles, els planetes… podrà ampliar-se amb noves observacions que fins ara no s’havien pogut fer i, fins i tot, observar els núvols de pols on, a dia d’avui, s’estan formant astres i sistemes planetaris nous.

Nou comentari