El Telescopi Espacial Euclides, un dels projectes més ambiciosos d’Europa pel que fa a l’observació de l’espai, ha començat la fase de proves dels instruments que duu a bord i ens ha fet arribar les primeres imatges. L’aparell, que va ser llançat fa just un mes des de cap Canaveral, a Florida (Estats Units) vol esdevenir la principal plataforma des d’on observar la matèria i l’energia fosques, dos dels grans misteris de l’univers.
L’Euclides, que ha tingut un cost de 1.400 milions d’euros, es troba a 1,5 milions de quilòmetres de nosaltres, protegir de la llum del Sol per la mateixa Terra i en un indret conegut com a Punt de Lagrange L2, on l’equilibri de les forces gravitatòries fa que necessiti molt menys combustible per mantenir-se i que és, de fet, la mateixa zona on hi ha el Telescopi Espacial James Webb de la NASA.
Dues càmeres per fer un mapa en 3D del cosmos
En qualsevol cas, els operadors de l’Euclides han posat en marxa les seves càmeres per fer les proves necessàries per començar les seves operacions, i gràcies a això podem veure la vista amplíssima que té del cosmos. D’una banda té la VIS, una càmera de llum visible; de l’altra, un fotòmetre i espectròmetre d’infraroigs propers conegut com a NISP per les sigles del seu nom en anglès.
Amb tots dos, s’espera que pugui fer un mapa en 3D de part del cosmos, amb l’esperança de revelar la natura de la matèria i de l’energia fosques, dos fenòmens que sembla que controlen la forma i l’expansió de l’univers però de les quals se sap ben poca cosa. Com que no es poden detectar directament, de fet, l’Euclides farà servir altres mètodes per poder veure que hi són i ajudar els investigadors a esbrinar-ne les propietats.
Així, per exemple, les imatges presentades aquest dilluns, que mostren una part del cel menor del que ocupa la Lluna plena, contenen un munt d’estrelles i galàxies. A les imatges amb llum visible es veuen algunes línies que corresponen, sembla, als raigs còsmics, i que seran eliminades pels científics mitjançant la sobreexposició, per poder-les distingir. Aquesta serà una de les coses que provaran durant els propers mesos, abans que l’Euclides entri oficialment en funcionament.
Objectius molt ambiciosos
Pel que fa als objectius de l’Euclides, d’una banda hi ha la matèria fosca, que no pot ser detectada directament però de què els investigadors poden inferir l’existència pels seus efectes gravitatoris a la matèria visible. Sense ella, per exemple, no s’entendria com les galàxies poden tenir la seva forma característica. A més, com a massa, també distorsionen lleugerament la llum que prové d’indrets llunyans, deixant una altra prova que és allà.
D’altra banda, a més, hi ha l’energia fosca, amb què comparteixen adjectiu però són coses molt diferents. Aquesta energia sembla que és una força que accelera l’expansió de l’univers però de què en sabem ben poca cosa. És per això que l’Euclides farà mapes en tres dimensions de la distribució de les galàxies, buscant patrons en els grans buits que les separen que permetin mesurar-ne l’expansió en el temps.
