Un equip internacional d’astrònoms amb participació de l’Institut de Ciències Espacials de Barcelona creu que ha resolt el misteri d’un púlsar, un estel mort que emet raigs de radiació electromagnètica a l’espai però que, en aquest cas, canvia de brillantor constantment. Segons expliquen en un article a la revista ‘Astronomy & Astrophysics’, l’explicació podria ser a la relació que té amb l’estrella que l’acompanya i amb qui forma un sistema binari.
Una estrella morta amb dues ‘modalitats’ de brillantor
Els púlsars reben aquest nom perquè són estrelles mortes que giren molt ràpidament i emeten uns raigs d’energia que fan que semblin fars al cosmos. En aquest cas, l’estudiat és un púlsar anomenat PSR J1023+0038 i que es troba a uns 4.500 anys-llum de la Terra, que sembla que canvia de brillantor com si canviés entre una modalitat ‘alta’ i una ‘baixa’ en la seva intensitat. Tant ell com la seva companya van ser descobertes el 2007, però les noves observacions mostren com, a mesura que absorbeix material de l’estrella, el púlsar té un comportament inusual.
Les dades mostren el que Maria Cristina Baglio, la líder de l’estudi, defineix com “esdeveniments còsmics extraordinaris” on “quantitats enormes de matèria, semblants a bales de canó còsmiques, són llançades a l’espai en un espai molt petit de desenes de segons des d’un objecte petit i dens que gira a velocitats increïblement ràpides”.
Una campanya d’observació sense precedents
Per resoldre el misteri de tot plegat, els astrònoms necessitaven observatoris diferents que aportessin dades diverses, especialment pel que fa a les longituds d’ona de la llum. Gràcies a una campanya d’observació sense precedents i fent servir una dotzena de telescopis terrestres i espacials. El juny de 2021, el púlsar va canviar de mode més de 280 vegades i, gràcies a tots ells, es van poder observar moltíssims detalls.
Quan el púlsar comença a absorbir material de la seva companya, però, el raig desapaeix i entra en un cicle constant que alterna un mode ‘alt’ i un de baix’. En el primer, el púlsar emet raigs X, ultravioletes i llum visible, i en el segon sembla que s’apagui, emeten més ones de ràdio que de les altres. Cadascun dels dos modes pot durar uns segons o uns minuts abans de tornar a canviar.
Un misteri que n’obre d’altres
Les dades mostren que el que provoca el seu comportament inusual és l’intercanvi de matèria entre el púlsar i la seva companya. Quan el púlsar estira, el gas s’allibera de l’estrella i forma un disc al seu voltant abans de caure lentament cap a ell. Després, en el mode ‘baix’, el mateix material s’allibera en un raig estret que és colpejat pel vent que ve del mateix púlsar, escalfant-lo i fent-lo brillar en diverses longituds d’ona, cosa que activa el mode ‘alt’, en un procés continu.
Després de descobrir això, els astrònoms es pregunten si hi ha altres sistemes amb un púlsar on passi el mateix o si, pel contrari, és un cas únic. En qualsevol cas, continuaran observant-lo i esperen que els observatoris futurs, com el Telescopi Extremadament Gran de l’Observatori Austral Europeu, que es posarà en marxa el 2028, puguin aportar encara més detalls.
