L’any 2050, un nou telescopi espacial podria començar a buscar planetes –i el que és més important, senyals de vida– al nostre veï còsmic: Alfa Centauri. Aquest sistema estel·lar, situat a “només” quatre anys-llum de nosaltres, conté tres estrelles: una nana roja (Proxima Centauri) i dues estrelles semblants al Sol (Alfa Centauri A i Alfa Centauri B). I és justament allà cap on posarà els seus instruments el projecte TOLIMAN, que s’espera que es posi en òrbita d’aquí dos anys.

Aquesta iniciativa, que rep el seu nom per un dels noms que es donava a Alfa Centauri durant l’Edat Mitjana, està impulsada per Breakthrough Initiatives, un fons d’exploració espacial nord-americà que també s’ha proposat examinar el mateix sistema estel·lar mitjançant el seu propi projecte, Breakthrough Starshot, que vol enviar milers de nanosondes que, gràcies a làsers, recorrin la distància que els separa a un 20% de la velocitat de la llum, el més ràpid que s’ha aconseguit mai. En qualsevol cas, si TOLIMAN troba algun planeta, altres telescopis els estudiaran per mirar de conèixer la composició de les seves atmosferes i, si hi són, detectar les “biosignatures”. Gràcies a una tècnica relativament nova que, en teoria, es pot detectar la possible presència de vida, especialment si és microbiana, en planetes molt i molt llunyans.

Vista artística de la superfície del planeta Pròxima b orbitant la nana vermella Pròxima Centauri

Una de les diferències d’aquest projecte és que fins ara, dels més de 4.000 planetes que s’han trobat, la majoria han estat localitats per “casualitat”, fent servir sistemes automàtics que examinen el cel a la cerca de la disminució d’intensitat en la llum d’una estrella quan un planeta que l’orbita es posa entre ella i nosaltres. Aquest sistema, el del trànsit, té alguns inconvenients importants, però és el millor de què disposem fins ara. Buscar planetes en un sistema concret, però, és una altra cosa i molt més difícil, és per això que el telescopi TOLIMAN serà equipat amb el que s’anomena una “pupil·la difractiva”, que augmentarà la llum de l’estrella de manera que es pugui detectar més fàcilment la deformació que patiria a causa de la gravetat si hi hagués un o diversos planetes a prop, un efecte predit per Albert Einstein a la Teoria General de la Relativitat.

De moment, sabem del cert que a la tercera estrella del sistema, la nana vermella Proxima Centauri, hi ha dos planetes. Les grans erupcions que pateix periòdicament aquest astre, però, i que poden ser 100 cops més potents que les del Sol, fan que la vida allà sigui pràcticament impossible. Així doncs, caldrà mirar a les dues estrelles principals del sistema i mirar no només si hi ha planetes sinó, a més, si es troben a la distància adeqüada –la seva zona Goldilocks– com per tenir possibilitats de tenir aigua líquida i haver desenvolupat formes de vida.

Nou comentari