Els astronautes de l’Estació Espacial Internacional (ISS) es van haver de refugiar a les seves càpsules davant l’arribada d’una pluja de deixalles que posava en perill tant la plataforma orbital com les seves vides. El control de missió a la Terra va recomanar els habitants de l’estació que ho fessin per si de cas havien de desacoblar-se’n ràpidament i tornar a la Terra davant la possibilitat d’impactes imminents.
En el cas dels astronautes de la NASA i de l’Agència Espacial Europea (ESA), es van tancar a l’interior de la càpsula Crew Dragon de SpaceX, que va dur els darrers habitants nord-americans de l’estació fa menys d’una setmana. Els cosmonautes russos, per la seva banda, van fer el mateix a la càpsula Soyuz de Roscosmos, que també es troba acoblada a l’ISS. Aquesta situació d’emergència es va produir per la detecció, per part dels sistems de control terrestres, de la proximitat d’un núvol de deixalles espacials que havia de passar perillosament a prop de l’òrbita de l’estació, amenaçant la seva integritat.
Unes hores després, els habitants de l’ISS van ser avisats que ja podien sortir de les càpsules, però el control de missió els va advertir que era més segur que deixin tancades algunes de les comportes de l’interior de l’estació, mantenint un cert nivell de seguretat durant l’estona que trigaven a travessar la massa de deixalles. Tot i que l’estació compta amb un escut que el protegeix de l’impacte d’objectes que viatgen a fins a 18 quilòmetres per segon (64.800km/h), només està pensat per a deixalles espacials de la mida més petita.
A dia d’avui, el Departament de Defensa dels Estats Units segueix els moviments de més de 27.000 fragments de brossa espacial, gran part de les quals són més grans que una pilota de tennis. Per a aquests casos, l’Estació Espacial Internacional està preparada per maniobrar i esquivar aquestes peces o fragments de naus que, soles o en grup, orbiten el nostre planeta i que s’han convertit en un dels problemes més grans per als astronautes. Durant els darrers anys, de fet, s’han proposat i provat diversos sistemes tant per reduir la creació de noves deixalles espacials com per, també, retirar de l’espai les que hi són, la més antiga de les quals és el satèl·lit de recerca nord-americà Vanguard 1, que orbita el nostre planeta des de 1958.
