Encara que no ho sembli, la diferència entre les estrelles més fredes i petites i els planetes més grans i calents pot no ser tan gran com ens imaginem. La formació d’estrelles i planetes sovint és simple, però no sempre, i es pot donar el cas que una estrella fallida acabi, finalment, esdevenint un planeta gegant. És el cas d’un cos celeste que ha estat estudiat per un equip internacional d’astrònoms, que han publicat els seus resultats en un article a ‘Nature Astronomy’.
El naixement dels estels
Els planetes i les estrelles es formen on hi ha material, que es va unint per la força de la gravetat. En alguns casos, la quantitat de matèria és suficient per formar una estrella. En altres, un cop formada l’estrella, el material que encara queda orbitant al seu voltant es pot anar unint i donar com a resultat el naixement de planetes. Si en un espai relativament curt hi ha dos centres d’acumulació de matèria, però, la situació podria canviar.
El problema, com hem vist, és que és difícil saber on s’acaba una nana marró i on comença un “súper Júpiter”. A més, sovint aquests planetes es troben lluny de les estrelles que orbiten, indicant que, segurament, tenien un disc de gas i pols propi al seu voltant i que, efectivament, no va ser suficient com per formar ni la més tènue de les estrelles.
Exemples extrems
Aquí és on entra el seguiment fet a aquest súper-Júpiter que s’està formant lluny de l’estrella que orbita, a uns 500 anys-llum de nosaltres. Pel que han observat els astrònoms, el seu procés de formació no és l’habitual dels gegants gasosos sinó que s’assembla més al de les estrelles, per bé que no aconseguirà arribar a la massa crítica per esdevenir-ne una…. Tot i que, en el moment de ser observat, sembla que encara estava creixent i que la seva massa ja és entre quatre i nou vegades superior a la de Júpiter.
Aquests planetes gegantins, a més, algunes vegades han estat observats a prop d’estrelles força petites, cosa que afegeix encara més misteri a quin és el límit a partir del qual una estrella ja no pot créixer com a tal i acaba esdevenint un planeta enorme i molt calent però sense llum pròpia.
