Les darreres imatges proporcionades pel Telecopi Espacial James Webb apunten que l’univers s’està expandint força més ràpid del que ho hauria de fer, si més no segons la manera com n’havíem entès el funcionament. En un article acceptat per a ser publicat a l”Astrophysical Journal’, un equip d’investigadors posa damunt la taula el dubte de si realment la nostra comprensió del cosmos en aquest camp és acurada, ja que les noves observacions contradiuen el Model Estàndard que, en teoria, explica l’evolució de l’univers d’ençà del Big Bang.
La constant que determina el ritme d’expansió de l’univers
L’arrel del problema és al càlcul de l’anomenada constant de Hubble, que determina la velocitat a què s’estan separant els objectes de l’univers. Segons una versió basada en observacions de la llum més antiga que existeix, el conegut com a fons de radiació de microones, i també en el Model Estàndard, hauria de ser de 67,4 quilòmetres per segon per megaparsec –uns 3 milions d’anys-llum–.
Les observacions contradiuen càlculs anteriors
Segons les dades recollides fa un temps pel Telescopi Espacial Hubble, en canvi, basant-se en estrelles que es troben a diverses distàncies, en canvi, és de 73km/s/megaparsec. Una xifra pràcticament igual que la que s’ha obtingut a partir de les dades del James Webb en base a imatges de les mateixes estrelles. Així doncs, si els càlculs a partir de les mesures apunten a una cosa i el càlcul teòric a una altra, sembla que la teoria està equivocada.
Un error en el model o un indici que en cal un de totalment nou
Durant els darrers deu anys, els investigadors han mirat d’explicar aquestes discrepàncies a partir de la matèria o l’energia fosques, per exemple, amb un èxit molt relatiu. Així doncs, continua fent falta una nova teoria que doni resposta a aquesta diferència i que, alhora, concordi amb la resta del que coneixem de l’univers. Tot i que la diferència entre les dues xifres és relativament petita, no sembla que hi hagi cap error de càlcul en cap de les dues xifres i, per tant, el problema ha de ser de base i apunta al Model Estàndard.
Així doncs, l’univers ens ha demostrat un cop més que en tenim un coneixement limitat i que caldrà revisar la manera com pensàvem que funciona perquè, clarament, hi ha alguna errada. El problema, és clar, és que els investigadors no tenen ni idea de què pot ser el que està malament i, per tant, resulta difícil començar a revisar el Model Estàndard. Això, és clar, si no se’n crea un de totalment nou.
