MonPlaneta
Europa vol construir l’accelerador de partícules més gran del món
  • CA
Ubicació i diferència de mida entre l’LHC i el projecte de l’FCC a la frontera entre França i Suïssa | CERN

Set anys després que els experiments duts a terme al Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC), a la frontera entre França i Suïssa, permetessin confirmar l’existència de la partícula misteriosa coneguda com el bosó de Higgs, ja hi ha plans per construir un accelerador de partícules encara més gran. El Col·lisionador Circular Futur (FCC per les seves sigles en anglès) seria quatre vegades més gran i deu vegades més potent que l’LHC, segons va anunciar l’Organització Europea per a l’Investigació Nuclear (CERN, per les sigles en francès) en un informe. Aquesta organització, un consorci de 23 països, seria l’encarregada de fer operar el nou accelerador de partícules, com ja fa amb l’LHC.

El nou col·lisionador seria construit a prop de l’actual, a la frontera francosuïssa, i podria ajudar enormement als científics a comprendre la composició i el comportament de la matèria de l’Univers, segons afirmen des del CERN. Si el projecte continua endavant, els científics que hi treballin podrien estar buscant noves partícules subatòmiques a mitjans d’aquest segle. Aquest projecte, que ha estat elaborat per més d’un miler de científics de 150 institucions de recerca de tot el món, demana la col·laboració internacional per, plegats, construir unes instal·lacions que costarien uns 24.000 milions de dòlars i que consistirien en diversos laboratoris i un túnel circular amb una circumferència de 100 quilòmetres. El pas següent, però, és que un equip internacional de científics revisi la proposta i, després, que el consell de govern del CERN decideixi si hi dóna suport o no.

Recreació artística de la col·lisió de les partícules a l’interior d’un accelerador | CERN

Malgrat que les partícules que s’investiguen en aquestes instal·lacions són extraordinàriament petites, es necessiten aparells molt grans per poder-les estudiar, ja que només els col·lisionadors més grans poden crear prou energia com per demostrar l’existència de la matèria a les escales més petites. Els acceleradors duen protons, electrons i altres partícules a velocitats properes a la de la llum i les fan xocar entre ells esperant trobar, entre les restes, partícules desconegudes encara més petites. Després del descobriment del bosó de Higgs, precisament, els físics de l’LHC esperaven que els experiments següents obrissin la porta a una “nova física”, revelant partícules desconegudes que no formessin part de l’anomenat “Model Estàndard”. Tot i que no ha passat, alguns científics creuen que amb un accelerador encara més gran es podria aconseguir.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa