Un mapa del cel nocturn ens permet veure 4,4 milions d’objectes que es troben a milers de milions d’anys de nosaltres. Més d’un milió d’ells no s’havien observat mai fins ara, i la majoria són o bé galàxies llunyanes o bé estrelles noves. Aquest és el fruit de processar les dades obtingudes pel radiotelescopi LOFAR, es troba entre els Països Baixos, Anglaterra i Alemanya i que fa servir freqüències de ràdio baixes per observar i catalogar aproximadament un 25% del cel de l’hemisferi nord amb moltíssim detall.
El nou mapa és el resultat del segon paquet de dades fet públic per LOFAR, operat per l’Institut de Radioastronomia dels Països Baixos, i que resulta d’una feina que permet veure parts de l’univers que no podem captar a través de la llum visible, ja sigui per la distància que ens en separa o, en el cas més conegut, perquè són forats negres.
Tot i que la quantitat d’objectes detectats ja és impressionant, només correspon al tractament d’un 27% de les dades obtingudes. Els astrònoms han fet servir algoritmes en alguns dels ordinadors més potents d’Europa, equivalents a 200.000 ordinadors portàtils, per processar 3.500 hores d’observació del cel per part del LOFAR. Gràcies a això s’han pogut detectar objectes de què coneixíem totalment l’existència, detectant senyals que ens arriben de manera molt feble després de milers de milions d’anys de viatjar per l’espai.
Amb les dades que encara no han estat processades, s’espera que es pugui avançar moltíssim en el coneixement de l’univers, incloent com es formen les estructures més grans de l’univers però també les estrelles i també com, quan aquestes moren, algunes acaben esdevenint forats negres. Així, tot i que l’observació de l’espai des de fora del nostre planeta és una eina extraordinàriament útil i que ens permet aprendre molt, els observatoris que hi ha a la Terra, molt més grans i potents, també contribueixen decisivament a aquesta tasca.
