El ‘rover’ (vehicle d’exploració) Rosalind Franklin, part d’un projecte conjunt russoeuropeu d’exploració de Mart, no serà llançat a causa de la invasió d’Ucraïna per part del govern de Vladímir Putin. Segons va anunciar l’Agència Espacial Europea (ESA), el vehicle serà emmagatzemat fins que es trobi una forma alternativa de dur-lo fins el Planeta Roig.
Aquesta decisió és, segons l’ESA, l’única opció que tenien a l’hora de decidir si es tirava endavant o no aquesta missió col·laborativa en les circumstàncies actuals. A partir d’aquí, hi ha diverses opcions, que van d’esperar que les relacions amb Rússia i la seva agència espacial (Roscosmos) es normalitzi o bé trobar altres empreses o agències que puguin proveïr els serveis que l’ESA no pot desenvolupar per sí mateixa.
Un endarreriment d’anys
En qualsevol cas, la cancel·lació de la missió, que havia de ser llançada el proper mes de setembre, suposarà un endarreriment de com a mínim dos anys. Per enviar una nau a Mart, cal buscar el moment propici de l’alineació dels planetes, que té lloc cada 26 mesos i només dura un parell de setmanes. Així doncs, la propera data idònia per enviar el Rosalind Franklin a Mart no serà fins a finals del 2024, en un viatge que arribaria al planeta a mitjans de 2025.
Així, la segona part del programa conjunt russoeuropeu ExoMars, que va començar amb el llançament d’un satèl·lit el 2016, queda congelada, qui sap si indefinidament, tot i que les diverses parts necessàries són a punt. Tot i que el ‘rover’ és de fabricació britànica i la nau és alemanya, tant el coet com el mecanisme d’aterratge són russos, i no hi ha manera de trobar una alternativa en tan poc temps.
Fins i tot si es trobés un altre coet per llançar-lo el 2024, de fet, caldria desenvolupar tot el sistema de descens i aterratge i adaptar-lo, en un procés que podria durar més de dos anys i que, per tant, podria endarrerir l’inici de la missió fins el 2026 o, fins i tot, el 2028. El director de vol espacial humà i robòtica de l’ESA, David Parker, va declarar que una primera anàlisi va considerar “possible” tenir-ho tot a punt “durant la resta d’aquesta dècada”.
Un maldecap sense alternativa
Mentrestant, caldrà fer un manteniment periòdic de totes les parts emmagatzemades, i fins i tot és possible que algums components acabin sent inservibles, com ara les vàlvules que aïllen el laboratori o la bateria, que caldrà canviar. Tot i això, des de l’ESA insisteixen que no abandonen la missió i que la continuaran tan aviat com puguin.
L’objectiu del Rosalind Franklin era fer un forat de dos metres de profunditat a la superfície de Mart, buscant-hi senyals de vida, en l’única missió d’aquest tipus que hi ha planejada a dia d’avui. En qualsevol cas, posar-ho tot a punt suposaria un augment encara més gran del cost d’una missió que, de moment, ha costat més de 1.000 milions d’euros a l’ESA. Abandonar-la, però, seria un malgastament de recursos encara més gran.
