D’entre totes les estrelles semblants al nostre sol, aproximadament la meitat formen part de sistemes binaris, i segons un estudi de la Universitat de Copenhague (Dinamarca), publicat a la revista ‘Nature’, la formació dels sistemes planetaris que les orbiten és molt diferent que a les estrelles soles, cosa que podria afectar molt on i com busquem formes de vida extraterrestres i ajudar-nos, si n’hi ha, a trobar-les.

Un sistema binari en procés de formació planetària

El descobriment s’ha fet gràcies a les observacions del telescopi ALMA, al desert d’Atacama (Xile), d’un sistema binari jove que es troba a uns 1.000 anys-llum de nosaltres. Anomenat NGC 1333-IRAS2A, al seu voltant hi ha un disc protoplanetari de gas i pols, que permet veure un moment concret de la formació dels planetes i, també, fer servir les dades per elaborar simulacions per entendre el seu passat i imaginar-nos el seu futur.

Recreació artística d'un disc protoplanetari al voltant d'una estrella jove  | NASA / JPL-Caltech
Recreació artística d’un disc protoplanetari al voltant d’una estrella jove | NASA / JPL-Caltech

Moviments inesperats

Una de les conclusions més importants és que el moviment del gas i la pols no segueix el patró continu dels discos de les estrelles soles. En alguns moments, en períodes que poden durar dècades o un segle cada 1.000 anys, el moviment es torna molt més intens i el sistema binari brilla entre 10 i 100 vegades més abans de tornar al seu estat normal. Això, creuen els investigadors, es deu a la seva dualitat. Com que s’orbiten l’una a l’altra, de tant en tant la seva gravetat conjunta afecta el material que tenen al voltant, fent que caigui cap a elles, escalfant-les i fent-les brillar.

Luke Skywalker observa la posta de sol doble de Tatooine | Disney
Luke Skywalker observa la posta de sol doble de Tatooine, un planeta habitat en un sistema binari a l’univers de ‘Star Wars’ | Disney

Un procés que podria ajudar a la formació de vida

Aquests processos, però, a més de canviar el procés de formació planetària en sí, també poden tenir altres efectes, com ara modificar la composició química dels materials. És per això que, gràcies al radiotelescopi ALMA, es podran observar les molècules que suren en aquests i altres discos, fins i tot algunes de complexes que contenen carboni i que podrien ser la base de la vida com es va formar a la Terra.

A aquest sistema de telescopis, a més, ben aviat s’hi sumarà el Telescopi Espacial James Webb i, d’aquí pocs anys, altres grans radiotelescopis a la superfície del nostre planeta. Amb les seves capacitats i els coneixements que s’estan adquirint, com és el cas d’aquest darrer estudi, la recerca tant de planetes habitables com de la vida que s’hi pugui haver desenvolupat resultarà molt més senzilla.

Nou comentari

Comparteix