El llançament del Telescopi Espacial James Webb, que ha de ser el successor del Hubble en l’observació de l’espai, ha estat posposat quatre dies després del que la NASA, una de les agències involucrades en el projecte, ha definit com “un incident” durant les preparacions per a la posada en òrbita de l’aparell. Si havia de ser llançat el proper dia 18 de desembre, ara no ho serà, com a mínim, fins el dia 22 del mateix mes.
La raó d’aquest endarreriment és que caldrà fer més comprovacions després de la posada a punt, en una investigació que conclourà abans no s’estableixi la nova data del llançament. A dia d’avui, el telescopi és al port espacial Kourou de l’Agència Espacial Europea (ESA), a la Guyana francesa, d’on ha de sortir cap a l’espai a bord d’un coet Ariane.
Segons sembla, s’estava col·locant el telescopi en un adaptador de llançament quan, de sobre, una pinça es va deixar anar de cop. Es responsables del llançament estan preocupats que aquest “incident”, com l’ha definit la mateixa NASA, hagi enviat un “xoc mecànic” a través del James Webb i que això pugui causar algun problema en el seu funcionament. L’agència espacial nord-americana ha informat que “s’ha reunit una comissió de revisió d’anomalies per investigar i ha decretat que calen més proves per determinar amb certesa que l’incident no ha malmès cap component”. El mateix comunicat informa que les comprovacions hauran acabat a finals d’aquesta setmana.
Es considera que el telescopi és prou fort com per resistir les sacsejades i el soroll de quan el coet Ariane s’enlairi i fins i tot, es va provar posant-lo sobre una superfície que vibrava a molt alta freqüència. Parlant d’un aparell que ha costat uns 9.000 milions d’euros, però, qualsevol precaució és més que recomanable. El James Webb, un projecte conjunt de la NASA, l’ESA i l’Agència Espacial Canadenca, té l’objectiu d’examinar l’Univers amb encara més detall que fins ara i detectar esdeveniments que van tenir lloc fa encara més temps que le Hubble, és a dir, fa més de 13.500 milions d’anys. A més, també podrà examinar l’atmosfera de planetes llunyans i, qui sap, trobar-hi senyals de vida.
