El forat negre del centre de la Via Làctia, que té una massa 4 milions de cops més gran que el Sol, de tant en tant pateix una explosió que emet matèria cap a l’exterior. En un article a ‘The Astrophysical Journal’, un equip d’investigadors ha detectat les restes d’una d’aquestes deflagracions, que va tenir lloc fa milers d’anys.

Com és sabut, la força gravitacional dels forats negres atreu material cap al seu interior, i el gas i la pols estel·lars formen el que s’anomena un disc d’acrecció al seu voltant. Aquesta massa, que cau en espiral cap al forat, de tant en tant s’escalfa i surt disparada cap a l’exterior juntament amb grans quantitats de radiació, en “raigs” que creuen l’espai a velocitats que s’apropen a la de la llum. Al forat negre supermassiu del centre de la nostra galàxia, tot i que està molt tranquil, aquests esdeveniments tenen lloc de tant en tant.

Imatge de la Via Làctia feta pel satèl·lit Gaia  | AGÈNCIA ESPACIAL EUROPEA
Imatge de la Via Làctia feta pel satèl·lit Gaia | AGÈNCIA ESPACIAL EUROPEA

Els astrònoms van fer servir dades obtingudes de diversos telescopis, inclòs el Telescopi Espacial Hubble, per reconstruir aquesta explosió en concret i les seves restes, que encara són ben visibles a dia d’avui. Gràcies a això s’ha pogut observar, en diverses freqüències de llum, una gran bombolla de gas que s’estén fins a 35 anys-llum de distància del forat negre i un raig que es troba en expansió i que és més a prop, a fins a 15 anys-llum.

Quan una d’aquestes emissions de matèria i radiació arriba als núvols de gas que hi ha escampats per tota la galàxia, la calor que reben fa que s’expandeixin, canviïn de forma i acabin prenent la de “fils”, com si fossin una teranyina o les potes d’un pop. Així, es forma una reacció en cadena que s’escampa fins a distàncies enormes, de com a mínim 500 anys-llum. Així, resseguint aquests efectes, com fent un viatge enrere en el temps, es pot arribar fins a la seva font, un dels fenòmens més espectaculars i poderosos que es veuen a l’Univers.

Nou comentari