Un equip d’astrònoms ha obtingut les imatges més completes que s’han aconseguit mai de les emissions de ràdio que provenen del forat negre supermassiu més proper que hi ha a la Terra, que s’escampa per vuit graus a la volta del cel, un espai equivalent a setze vegades l’amplada de la Lluna plena.

L’origen d’aquestes emissions és l’erupció del forat negre que hi ha al centre de la galàxia Centaure A, a aproximadament dotze milions d’anys-llum de nosaltres. A mesura que “s’alimenta” del gas i la pols que cauen cap a ell, el forat també emet raigs de material a velocitats properes a la de la llum, cosa que crea bombolles d’ones de ràdio que continuen creixent durant centenars de milions d’anys.

En aquest cas, el radiotelescopi Murchison, a Austràlia Occidental, ha estat l’encarregat de capturar aquestes emissions de ràdio i recollir-ne totes les dades possibles, que han estat publicades a la revista ‘Nature Astronomy’. Les observacions que s’havien fet fins ara no podien suportar la brillantor enorme d’aquestes ejeccions i, a més, els detalls del voltant de la galàxia es distorsionaven.

Una de les parts del radiotelescopi Murchison, a Austràlia | ICRAR

Gràcies als darrers avenços, però, aquests obstacles s’han pogut superar, i ara podem observar la radiogalàxia més propera a nosaltres, de què podem aprendre moltíssimes coses. En aquest cas els investigadors han pogut combinar les observacions de les ones de ràdio amb dades de tot l’espectre visible i també dels raigs X, per poder comprendre millor quins fenòmens físics s’amaguen darrere les erupcions descomunals d’aquests forats negres supermassius.

De fet, aquestes darreres observacions fins i tot podrien haver corroborat una teoria recent, anomenada CCA (“Accreció de Fred Caòtic”), que explica que, en un forat negre supermassiu, hi ha núvols de gas fred que es condensen i “plouen” cap a les regions centrals, alimentant-lo. Quan això passa, el forat reacciona emetent grans quantitats d’energia en forma de raigs de ràdio que afecten tot el que tenen al voltant. Gràcies a aquest darrer estudi, s’ha pogut demostrar l’existència d’aquest fenomen, fent una passa més cap a la comprensió d’un dels misteris més grans de l’univers.

Nou comentari