Un equip d’investigadors de la Universitat Purdue, als Estats Units, ha descobert, amb experts d’altres institucions, un sistema binari format per dos forats negres supermassius. Aquests cos cossos, que s’orbiten mútuament, tenen una massa aproximada de 100 milions de sols i són 10 vegades més a prop l’un de l’altre que l’únic cas comparable que s’havia vist fins ara.
En un article publicat a ‘The Astrophysical Journal Letters’, els astrònoms expliquen com un dels dos forats negres, que són a 8.800 milions d’anys-llum de nosaltres, emet uns raigs d’energia enormes que surten disparats a velocitats properes a la de la llum.
El fet que estiguin tan a prop entre ells, a més, vol dir una altra cosa: que en algun moment s’acabaran fusionant, en un esdeveniment que emetrà una quantitat d’energia inimaginable en forma d’ones gravitacionals que deformaran l’espai i el temps en totes direccions al seu pas. A més, trobar sistemes així és una altra manera d’entendre com es formen les galàxies i per què tenen forats negres supermassius al seu centre.
Una troballa fortuïta
Els investigadors van descobrir el sistema gairebé per casualitat, adonant-se d’un patró en la variació de la intensitat de les ones de ràdio que emet. En detectar-ho en dades posteriors a 2008, van revisar les obtingudes des de finals dels 70 per comprovar que també es produïen. L’única explicació possible a les dades recollides, a més, era que les emissions d’un forat negre estiguessin afectades per l’efecte Doppler a causa del fet d’orbitar un altre forat negre.
Un cop van haver desenvolupat aquesta teoria, es van fer moltes més observacions, demanant dades a diversos radiotelescopis per acabar de corroborar que, efectivament, havien detectar un sistema binari de forats negres. De fet, fins i tot han aconseguit calcular l’angle d’orientació de les emissions d’energia, un component molt important a l’hora de calcular l’efecte Doppler.
