La mort dels estels acaba produint, pràcticament sempre, alguns dels objectes estel·lars més densos de l’Univers. Deixant de banda les dues categories més espectaculars, els forats negres i les estrelles de neutrons, el 97% dels estels acaben la seva vida en forma de nana blanca, una mena de zombi estel·lar que és el que queda quan una estrella petita esgota tot el seu combustible i que és, a banda dels dos casos anteriors, un dels objectes més densos que es poden trobar a l’espai. Justament, en un article recent a la revista ‘Nature’, un equip d’astrònoms presenta el descobriment de la nana blanca més extrema que s’ha vist mai, que té alhora els rècords de ser la més petita que es coneix, la que té més massa que es coneix i, per tant la més densa que s’ha trobat.
Aquesta nana blanca, que té un camp magnètic uns 1.000 milions de vegades superior al de la Terra i que fa una volta sobre ella mateixa cada set minuts, té una massa que supera en un 35% la del nostre Sol però, alhora, té un diàmetre que no és gaire més gran que el de la Lluna. Situada a un 130 anys-llum de la Terra, una distància relatiament propera, sembla que el seu origen és molt poc comú, ja que se sospita que havia estat un sistema binari, amb dues estrelles que giraven l’una al voltant de l’altre i que, un cop convertides en nanes blanques al final de la seva vida, es van anar apropant fins a fusionar-se en un sol cos. Només que haguessin tingut una mica més de massa, haurien esclatat en forma de supernova i, de fet, no es descarta que l’estrella resultant acabi fent-ho en algun moment, ja que és un cas extrem que mostra els límits de mida i de massa d’una nana blanca.
A més, sembla que l’estrella continua encongint-se lentament, sent cada vegada més densa. Si això no la fa esclatar, podria fer que s’acabés convertint en una estrella de neutrons, un tipus encara més petit i més dens d’estrella que, normalment, neix després d’una supernova. Si aquesta nana blanca s’hi acabés transformació sense esclatar primer, mostraria una forma mai vista de naixement d’una estrella de neutrons.
