Al Gran Núvol de Magalhaes, una de les galàxies més properes a la Via Làctia, s’hi ha descobert un forat negre, amagat enmig d’un clúster que concentra milers d’estrelles. Segons els investigadors de tot el món que l’han trobat gràcies al radiotelescopi VLT de l’Observatori Austral Europeu, és a uns 160.000 anys-llum de la Terra i té una massa unes 11 vegades superior a la del Sol. La manera com s’ha descobert, a més, és la primera vegada que es fa servir.

Per descobrir l’existència d’aquest forat, els astrònoms es van fixar en com afectava la seva gravetat al moviment d’una estrella propera que, per bé que té una massa cinc cops superior a la del Sol, és molt més petita que ell. Un cop comprovat que és possible detectar forats negres d’aquesta manera, aquesta tècnica es podria fer servir per trobar-ne d’altres tant a les galàxies properes com a la Via Làctia mateix. Normalment, els forats negres, tot i que són invisibles amb mètodes òptics, revelen la seva posició d’altres maneres, com ara emetent raigs X quan absorbeixen la matèria que gira al seu voltant o bé creant ones gravitacionals quan xoquen entre ells o amb estrelles de neutrons, un fenomen que fa pocs anys que es pot observar però que, darrerament, ha estat detectat múltiples vegades.

El Telescopi Molt Gran (VLT) de l'Observatori Austral Europeu al desert d'Atacama, a Xile  | ESO
El Telescopi Molt Gran (VLT) de l’Observatori Austral Europeu al desert d’Atacama, a Xile | ESO

Aquest forat negre, que els astrònoms consideren jove, també és el primer que s’ha trobat mai en clústers d’estrelles joves que, en aquest cas, tenen aproximadament 100 milions d’anys, una xifra petita comparada amb la de moltes altres estrelles i la de l’Univers. De fet, fins i tot són molt joves comparades amb la Terra. Això també servirà perquè els investigadors puguin aprendre mes coses sobre la seva evolució, comparant-lo amb els altres forats negres coneguts en clústers d’estrelles més antigues. A més, gràcies al nou mètode, se’n podran trobar més, de manera que aquest descobriment podria ser una fita molt important en la comprensió del cosmos.

Nou comentari