La vida a la Terra va començar a moure’s fa 2.100 milions d’anys

Un estudi en fòssils a Gabon (Àfrica) aporta les proves més antigues que es coneixen de motricitat en organismes pluricel·lulars. Fins ara, no se n'havia trobat cap de més de 570 milions d'anys

Les restes fòssils del moviment d'éssers pluricel·lulars trobades a Gabon

Les restes fòssils del moviment d’éssers pluricel·lulars trobades a Gabon | A. El Albani / IC2MP / CNRS – Universitat de Poitiers

Un equip de diverses disciplines i provinent de diversos països, coordinats per un geòleg de la Universitat de Poitiers (França) ha descobert les restes fòssils més antigues que proven la motricitat d’un organisme viu. Si fins ara les restes més antigues de la vida movent-se per la Terra pels seus propis mitjans tenien uns 570 milions d’anys d’antiguitat, el nou descobriment col·loca aquest pas en el desenvolupament dels organismes del nostre planeta molt més enrere, fa 2.100 milions d’anys. La troballa, explicada en un article publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, s’ha fet a un dipòsit fòssil a Gabon (Àfrica) cèlebre per ser l’indret on també s’han trobat els organismes pluricel·lulars més antics que es coneixen.

El geòleg que ha liderat aquest estudi, Abderrazak El Albani, també va ser el responsable de la troballa d’aquests organismes, que van fer moure la data d’aparició de la vida multicel·lular a la Terra de 600 milions d’anys enrere a 2.100 milions d’anys, en un moment en què l’atmosfera tenia molt poc oxigen i la vida es desenvolupava en entorns aquàtics calmats i poc profunds. Ara, al seu descobriment s’hi pot sumar el de les restes fòssils de motricitat més antigues que es coneixen i que demostren que, en aquell ecosistema marí primitiu, ja s’hi van desenvolupar criatures prou complexes com per desplaçar-se a través del fang, que era ple de matèria orgànica, i alimentar-se.

La reconstrucció de les restes fòssils s’ha pogut fer gràcies a un procés de raigs X en 3D anomenat microtomografia computeritzada, una tècnica que permet obtenir imatges sense causar danys a les mostres. Les estructures que s’han descobert tenen forma tubular i un diàmetre de pocs mil·límetres i que es manté constant, corrent entre capes molt primes de roca sedimentària. Les anàlisis que s’hi han fet mostren que tenen un origen biològic i que es van fer al mateix temps que els sediments es dipositaven, indicant que els organismes es desplaçaven a través seu quan eren una massa de fang al fons de l’aigua. Els científics afirmen que, probablement, els éssers que vivien en aquell entorn es movien buscant nutrients i l’oxigen que produïen les cianobactèries que també habitaven el fang.

La forma exacta d’aquests organismes és difícil de determinar tot i que, segurament, eren semblants a les amebes que, quan hi ha escassedat de recursos, s’ajunten formant una massa que es mou a la recerca d’entorns més favorables. Una altra cosa que tampoc no s’ha pogut descobrir, de moment, és si aquelles primeres formes de vida que es movien van ser les precursores de formes de desplaçament més elaborades o si, en canvi, el descens de l’oxigen a l’atmosfera que van causar la seva necessitat de moure’s van acabar causant la seva extinció.

Nou comentari