La coneguda faula de la llebre i la tortuga és, al cap i a la fi, una metàfora sobre la vida. Ens presenta dos animals que tenen dues maneres de viure absolutament contraposades, un que va avançant a poc a poc i bona lletra i un altre que corre molt ràpidament entre migdiada i migdiada. Aquestes dues maneres de viure són representades a la faula d’Isop afavorint la tortuga, que acaba guanyant la llebre gràcies a la seva persistència.
La ciència ha donat la raó a l’escriptor de faules grec, que va viure al segle VII abans de Crist, tal com explica un article publicat a la revista ‘Scientific Reports’ i que és resultat d’un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Duke, als Estats Units, que van analitzar les velocitats de diversos animals terrestres, aquàtics i voladors, arribant a la conclusió que alguns dels més ràpids del món, quan es tenen en compte els seus moviments al llarg de la vida, acaben sent entre els més lents. Aquest estudi va sorgir després que un d’anterior demostrés que, en general, la velocitat dels animals tendeix a augmentar en relació amb la seva massa corporal seguint una ràtio força semblant. Aquest model podria servir tant per predir tendències evolutives dels animals com, fins i tot, per al disseny de vehicles.
Els resultats d’aquest primer estudi, però, van ser rebatuts amb exemples prou coneguts com, per exemple, el del guepard. Quan es van tenir en compte els moviments dels animals al llarg de tota la seva vida, però, es va demostrar que, sovint, els més ràpids en distàncies curtes acaben sent els més lents.
